Discapacitat III – Com funciona (Catalunya)

Amb les últimes entrades sobre la discapacitat, he rebut moltes preguntes sobre el tema: com funciona?, com se sol·licita?, que és?

Així que avui explico, el que és i com se sol·licita la discapacitat segons l’administració pública de Catalunya. 

Per què una cosa és el que nosaltres entenem en la paraula discapacitat (que pot variar moltíssim de persona a persona), i l’altre és el que és en la realitat, en la societat, o millor dit: el que és la discapacitat segons l’administració pública. A més, és diferent depenent del lloc on vivim, o de l’època que ens ha tocat viure. Així que em centraré aquí a Catalunya.

Continu

Per començar, la discapacitat no és un blanc o negre, no és “tinc o no tinc”, sinó que és un continu, i per ser més exactes, un nombre natural que va del 0% al 100%.

Totes les persones entrem dintre d’aquest continu, i qualsevol persona pot sol·licitar en quin punt està del continu. De fet, no se sol·licita si ets o no discapacitat, sinó que se sol·licita la valoració del barem de discapacitat dintre del continu.

En acabar el procés de valoració, que pot durar diversos mesos, et diuen a quin punt del continu estàs, i sigui quin % de discapacitat considera el sistema que tens.

Dintre del continu no hi ha cap tall que es consideri “a partir d’aquí hi ha o no hi ha discapacitat”. Hi ha diferents graus i classes, però no em vull allargar.

Però sí que hi ha un tall pel que fa a les ajudes: per tenir ajudes has de tenir una discapacitat del 33% o més (independentment del grau o de la classe de discapacitat).

Una possible classificació de la discapacitat, és segons les ajudes que es donen/reben. De fet és la classificació més coneguda. En aquest cas se separa el continu en 3 grups segons les ajudes:

• Si estàs per sota del 33%, no tindràs dret a cap ajuda.
• Si estàs entre el 33 i el 64%, tindràs alguns (pocs) drets i algunes (poques) ajudes.
• Si estàs per sobre del 65%, tindràs més drets i moltes ajudes.

Per això, a vegades popularment es diu que es té una discapacitat si estàs per sobre del 33%, però no és del tot cert. L’únic que és cert, és que si estàs per sobre del 33%, tens dret a algunes ajudes.

Aquí ja trobem la primera perversió del sistema:

• Una persona amb un 32% no rebrà cap ajuda, en canvi una amb el 33% en rebrà.
• Una persona amb un 33% rebrà la mateixa que una persona amb un 64%.
• El mateix passa per dalt, una persona amb el 64% rebrà molta menys ajuda que una amb el 65%. 

Tipus de discapacitats

Abans de continuar amb com se sol·licita o com es fa la valoració de discapacitat, volia explicar els diferents tipus de discapacitat que hi ha, i on encaixem els aspergers.

• Discapacitat física
• Discapacitat sensorial
• Discapacitat de la comunicació i la parla
• Discapacitat intel·lectual
• Discapacitat derivada de trastorn mental
  • Es basa en l’afectació, derivada dels símptomes o signes que constitueixen el diagnòstic: alteracions emocionals, cognitives i/o del comportament i que afecten els processos psicològics bàsics, que dificulten l’adaptació de la persona a l’entorn cultural i social i crea alguna forma de malestar subjectiu.

No cal recordar, que els aspergers tenim dificultats greus d’adaptació al nostre entorn: social, cultural, professional, etc. I això ens crea molts problemes i malestar (depressió, ansietat, etc.).

Aquí trobem una altra perversió del sistema: les ajudes sempre són econòmiques, i per tant no diferencia entre els diferents tipus de discapacitat a l’hora de donar les ajudes. 

Per exemple, una persona sorda amb un 33% de discapacitat tindrà exactament les mateixes ajudes que una persona cega amb un 50% o una amb persona amb un trastorn mental del 64%. 

Resumint: les ajudes són independents del tipus de discapacitat, i com deia abans, del grau de discapacitat.

Valoració de discapacitat

Però, en què es basen per donar un % o un altre?

Doncs en unes taules que tenen. Cada malaltia, discapacitat, trastorn, símptoma, etc. està a una taula i assigna un %.

Però el TEA i l’asperger, encara no apareix en aquestes taules, la burocràcia sempre va per darrere de la societat.

Per tant, es busca un equivalent. Per exemple, el TEA podria equivaldre a un Trastorn Generalitzat del Desenvolupament (TGD). De fet el TEA encara s’engloba dintre dels TGD en alguns manuals diagnòstics.

I a les taules el TGD assigna un 29%.

Per tant, un diagnòstic d’asperger, seria equivalent a una valoració de discapacitat del 29%.

Però és com un carnet per punts, es va sumant pels diferents diagnòstics. On també poden sumar (i restar) altres factors: socials, culturals, etc.

Per exemple:

• TEA o asperger: 29%
• Depressió crònica: 4%
• Total: 33%.

Procés de sol·licitud

La valoració de discapacitat, es realitza als CAD (Centres d’Atenció a persones amb Discapacitat).

La petició i la valoració són gratuïtes. L’única pega, si se li pot dir així, és que no es pot demanar una revisió fins passat 2 anys.

El procés és el següent:

1. Preparar els informes mèdics i/o diagnòstics que justifiquin la valoració.
2. Presentar la sol·licitud a una oficina de “benestar i família”, afers socials, etc.
3. Et respondran en 1 o 2 mesos per carta (sí, has llegit bé, per carta). En la carta et donaran hora per la valoració al CAD corresponent, per al cap d’1 a 3 mesos (depèn de l’època de l’any).
4. Prepara tota la documentació: tots els diagnòstics que tinguis o que puguis aconseguir, i com més millor (TEA, asperger, TDAH, dislèxia, depressió, ansietat, etc.).
5. Vista al CAD (benestar i família, etc.) davant del tribunal citaran format per 3 especialistes: psicòleg, metge, i treballador social. Però pot ser que et visitin només 2 d’aquests tres especialistes. Però no és estil “judici” tu assegut davant d’un tribunal, sinó que cada membre del tribunal et veurà per separat, això si, normalment tot en un mateix dia. No oblidis portar tota la documentació mèdica pertinent (originals i còpies): informes, resultats, diagnòstics, etc.
6. Et notificaran per carta (sí, has llegit bé, per carta un altre cop) el resultat de la valoració. Pot trigar 2 o 3 mesos més. En cas que tinguis un 33% o més, aquesta documentació ja serveix com a acreditació.
7. Si tens 33% o més, rebràs posteriorment a casa un carnet de “discapacitat” (uns quants mesos més).

Resultat

Coses a tenir en compte del resultat de la valoració.

• Ets la mateixa persona que abans de tenir els resultats.
• La valoració pot ser temporal (X anys) o permanent (indefinida).
• Pots sol·licitar una revisió, tant perquè t’has curat de l’asperger (sic) o perquè has empitjorat en altres aspectes.

I el més important, que ja ampliaré en la següent entrada: el resultat és personal, privat i confidencial. També és optatiu fer-ho servir o no: la persona amb discapacitat pot decidir si ho vol fer servir, si ho vol explicar, i també a qui explicar-ho i a qui no.

Per exemple: pots fer servir la discapacitat a la Universitat, i al mateix temps, tens el dret de no dir-ho a les entrevistes de feina.

Ajudes

La majoria de les ajudes a la discapacitat són econòmiques (sobretot en el tram del 33% i el 64%), però no de forma directa, sinó de forma indirecta, per exemple amb rebaixes d’impostos o descomptes en compres.

En resum, l’ajuda que la societat t’hauria de donar i no et pot donar per què no està preparada, t’ho donen de forma indirecta amb pagar menys altres coses.

Així funciona la discapacitat al nostre país.