El cervell asperger

Quan vaig descobrir que era asperger, vaig estar investigant molt sobre el tema. I una ajuda molt gran va ser una amiga que resulta que feia anys que també sospitava que era asperger, i feia anys que es pensava que jo ho era.

En una de les converses que vam tenir, em va explicar el que ella havia descobert sobre el funcionament del cervell asperger.

La teoria em va agradar, explicava moltes coses i tenia el seu sentit!

Ara fa unes setmanes, vaig anar a una xerrada de la neuropsicòloga Maria Portella, on va explicar la seva teoria del que era l’asperger. I era la mateixa que la meva amiga em va explicar fa dos anys!

Així que avui us explico el funcionament del cervell asperger.

Com funciona el cervell asperger

El cervell està ple de neurones i de connexions entre neurones. Aquestes connexions es van creant amb els anys, amb l’experiència, amb l’aprenentatge, amb els sentits, etc.

A mesura que anem repetint quelcom, les connexions es reforcen.

Però per evitar que el cervell es col·lapsi, aquest té uns mecanismes de purga, neteja o de poda de les no necessàries, de les connexions dèbils.

O sigui, les connexions més utilitzades, es reforcen i les connexions que es fan servir poc, s’eliminen. Es podria dir que el cervell s’especialitza.

És com quan vas en cotxe a treballar sempre pel mateix camí, del punt A al punt B, per l’autovia que és camí més curt. Després d’un temps de fer sempre el mateix viatge, el faràs sense pensar, sense esforç.

Doncs resulta que al cervell asperger aquest mecanisme de purga no funciona igual! No s’eliminen les connexions dèbils, i no es reforcen (tant) les connexions més utilitzades.

Tornant al símil del viatge en cotxe a treballar del punt A al B. Com que no hi ha una autovia, cada dia, agafes un camí diferent de carreteres secundàries. El camí no és tan ràpid, i s’ha de fer pensant tota l’estona per on i com vas, et suposa un sobreesforç. Això si, et permet gaudir de paisatges diferents cada dia.

I això tan simple, explica la majoria de símptomes de l’asperger.

La malaptesa, el burnout, la hipersensibilitat, els interessos especials, la inestabilitat emocional, que siguem lliure pensadors, les disfuncions executives, dificultat per prendre decisions, etc.

Per exemple: la hipersensibilitat auditiva.

Quan sentim un soroll, aquest passa pel canal auditiu, i entra al cervell a través del tàlem, i allí el “so” recorre una part del cervell fins a arribar al còrtex cerebral.

En el cervell neurotípic s’haurà creat i reforçat un camí que envia el so des de l’orella fins al còrtex cerebral, s’haurà creat una “autopista”, on la informació va ràpida i és tractada de forma eficaç.

En canvi, el cervell asperger, no té aquesta autopista, i quan sents un soroll, aquest busca un camí fins al còrtex, passant per diferents parts del cervell. Aquest camí serà diferent cada vegada, no serà tan ràpid com els dels neurotípics, i passarà per altres parts del cervell, molestant a altres processos, i poden arribar a saturar el cervell.

Però no tot ha de ser dolent, el no tenir poda i el no tenir les “autopistes”, té alguns aspectes positius:

• Bona memòria.
• Ho veiem, escoltem, sentim, olorem, tot.
• Facilitat per centrar-se en els detalls.
• Cervell no tan automàtic, per tant més conscient.
• Pensar fora de la caixa.
• Facilitat per descobrir sèries i patrons.
• I moltes altres coses.

I sabent com funciona el cervell asperger, és més fàcil entendre el que és l’asperger!