Mite: “Els aspergers no tenen dificultats“.
Realitat: Molts cops els aspergers se’ns considera simplement rarets, i es creu que no tenim dificultats. Però encara que no es vegin, les dificultats hi són. I si lluitem per superar-les, aleshores no se’ns creu quan ho expliquem.
Tampoc ajuda que quan a vegades siguem capaços de fer quelcom, aleshores se suposa que ho hem de poder fer sempre.
A més ens hem encarregat d’amagar-les, per què explicar segons quines coses no està ben vist socialment.
En resum, són dificultats invisibles.
Algunes de les dificultats que tenim:
- Socials:
- Mantenir converses, saber quan parlar, etc.
- Reconèixer cares, persones, i recordar noms.
- Mirar als ulls.
- Interpretar la comunicació no verbal.
- Entendre els dobles sentits, els acudits, les ironies o el sarcasme.
- Fer i mantenir amistats.
- Sentir-se integrat i acceptat als grups.
- Falta de filtres en les converses, massa sinceritat.
- Malentesos.
- Laborals:
- Passar les entrevistes de feina.
- Relacionar-te amb els companys o amb els superiors.
- Mantenir la feina.
- Disfuncions executives.
- Iniciar tasques.
- Planificar i seqüenciar tasques.
- Mantenir la concentració.
- Memòria a curt termini.
- Hipersensibilitat sensorial:
- Sobreestimulació, burnout.
- Falta de filtres en els sentits.
- Trastorn alimentari selectiu.
- Emocionals:
- Identificar, interpretar, ficar nom, i explicar les emocions.
- Inestabilitat emocional.
- Comorbiditats:
- Dislèxia, discalcúlia.
- TDAH.
- Depressió.
- Ansietat.
- Insomni.
I segur que me’n deixo moltes! Si creus que me n’he deixat alguna important (o no important), deixa un comentari!
Així que si no veus les dificultats, no assumeixis que no en tenim!
Per molt d’alt funcionament que semblem, les dificultats hi són. Però ens hem encarregat de què no es vegin. Són molts anys de lluita, fingint o portant una màscara. En resum, molts anys de fer veure que som una altra persona.
43 anys. TEA, asperger, autista, TDAH, dislèxia, discalcúlia, …
Enginyer tècnic elèctric, Enginyer industrial i Enginyer informàtic.
Professor de secundària i programador de videojocs/webs.
Diagnosticat amb TEA el 2018, TDAh el 2021.
Exacte, no ho podries haver desglossat i endressat millor!
Afeigiria per això les consecuencies que ens produeixen aquestes situacions com son l’estrés, engoixes…en el millor dels casos.
Gràcies Carles, com sempre, per compartir les vivencies i l’experiència que tant enriquieixen el coneixament.
Gràcies, Carles, un cop més, per aquest combat contra la solitud dels neuroatípics.
Per cert, per aquí hi ha un “per què” que hauria d’anar junt “perquè” (resposta, causa) i no separat (pregunta). No té importància, però ho he hagut de llegir dues vegades per entendre la frase.
Repeteixo, gràcies pel que sí que té importància.