Text de la imatge: No ens agrada anar a la perruqueria.
Ni al barber, perruquer, o com es digui!
Jo personalment, no sóc conscient de tenir res contra els perruquers, però la realitat és que ahir vaig anar que em tallessin el cabell, i em va venir al cap que l’últim cop que hi havia anat era el 2010. O sigui, feia 10 anys que no anava al barber!
Quins són els motius?
- Que mai ens fan els que demanem.
- No ens agrada que ens toquin.
- No ens agraden els canvis, i veure’s amb el cabell tallat és un GRAN canvi.
- Solen ser llocs amb molt de soroll i xivarri.
- A vegades has de mantenir converses socials.
- Els pèls a la cara tota l’estona.
- La hipersensibilitat: olors, estrebades, cops, soroll, l’assecador calent, etc.
Com deia, després de molts anys ahir vaig anar a la perruqueria. I puc confirmar que vaig complir tots els ítems de la llista. Diré més: encara em pica tot. Així que trigaré uns quants anys a tornar-hi.
43 anys. TEA, asperger, autista, TDAH, dislèxia, discalcúlia, …
Enginyer tècnic elèctric, Enginyer industrial i Enginyer informàtic.
Professor de secundària i programador de videojocs/webs.
Diagnosticat amb TEA el 2018, TDAh el 2021.
En el meu cas és perquè tinc la percepció que la interacció social amb el/la professional és negativa i em fa molta mandra anar-hi. Són empreses de serveis però igual que passa molt a l’hostaleria darrerament, no són conscients del seu paper de servir el clients de manera professional i fer-los sentir-se a gust tant si els agraden com no.
Per nosaltres, la solució ha estat buscar de millorar les condicions de l’entorn. M’explico:
– Triar perruqueria petita, màxim dos cadires i una única perruquera, així no hi ha converses i menys creuades a no ser que les provoquem nosaltres mateixos.
– Amb hora concertada, per no haver d’esperar. Sempre que es puigui l’ultima del dia. Estalviem sorolls o escalfor excesiu d’assecadors. A més, les anteriors clientes no son de “tints” amb l’olor que fan, dons per elles necessita mes estona.
– Sempre la mateixa, encara que només acudim quan es imprescindible per mantenir un “semblant higuiènic”, potser un cop al any, depenent dels cabells de cadascú.
Mentres vam trobar com sortejar les dificultats, durant bastants anys he tallat jo els cabells, a tota la familia. Sense coneixements amb molts nervis i paciencia . Per mi, vaig haver d’espavilar-me.
Si, es un tema on molts adults hem passat pel tub i ara podem decidir si als nostres infants els hi ajudem a patir menys en coses que realment no son del tot necesaries. Bé, una opinió…
Com a dona tens la dificultat extra de que has destar moltd atenta a que no utilitzin algun producte que no necessites, i pel qual després et cobraran encara més. A mes, per alfun motiu els hi molesta que com a dona no vagis a la moda, encara que et quedi malament.
Al final he acabat tallant-me jo els cabells.
Jo sóc calb, i em pela la cònjuge (bé, els quatre cabells que em queden) quan a ella li va bé i no li agrado (un calb amb cabells llargs té certa semblança amb un cadàver…)
Així que… no tinc problema!