Mite: “Cada vegada hi ha més autistes“.
Realitat: El que ha augmentat són les persones diagnosticades, degut principalment a la millora en el coneixement de l’autisme i què s’han actualitzat els mètodes diagnòstics.
Aquest mite es fa servir per justificar altres mites o falses creences, com ara que les vacunes causen autisme.
És un fet que actualment hi ha més persones diagnosticades que fa uns anys, però d’aquí no es pot extreure o deduir que ara hi ha més autistes que abans.
La realitat és que moltes persones que ara són diagnosticades, abans no ho estaven, passaven desapercebudes, i no entraven dins dels criteris diagnòstics de l’època. Per exemple, un asperger abans del 1980 era pràcticament impossible que fos diagnosticat de res, principalment perquè no es coneixia l’asperger.
En resum: no és que hi hagi més autistes, sinó que es diagnostiquen més que abans.
Pensament en veu alta
Aprofito per comentar una teoria que tinc (no demostrada científicament): el pronòstic de les persones TEA ha millorat molt comparat amb dècades endarrera. Per tant, actualment és més probable que els TEA tinguem descendència. I com que el TEA té una component genètica potser sí que han augmentat una mica els naixements de nens TEA.
Aquest fenomen s’observa a la ciutat de Sant Francisco, on moltes persones asperger han anat a treballar en el sector d’Internet, s’han ajuntat amb companys de feina també TEA, i com és lògic els han sortit fills TEA.
43 anys. TEA, asperger, autista, TDAH, dislèxia, discalcúlia, …
Enginyer tècnic elèctric, Enginyer industrial i Enginyer informàtic.
Professor de secundària i programador de videojocs/webs.
Diagnosticat amb TEA el 2018, TDAh el 2021.
Hola!
Fa cinc anys que estic jubilat. Abans era profe d’institut.
En els darrers temps recordo que, als equips docents, quan un tutor deia “Fulanet és TDAH” la pregunta immediata era: “diagnosticat?” Perquè va arribar un moment que qualsevol alumne que causava problemes “era TDAH”.
En temps de retallades, t’augmentaven el nombre d’alumnes per classe i a la vegada sortien TDAH com a bolets. I un TDAH volia dir una adaptació curricular, és a dir, una feinada. I fer-ho sense mitjans per a un diagnosticat, quin remei!, però per a un jeta, no.
Segurament tambe hi ha més diagnisticats perque els autistes poden, per fi!, explicar ell(e)s mateixos què és realment l’autisme.
Encara hi ha massa autoanomenats professionals que donen una versio molt patologitzada sobre aquesta condició, i on personalment no m’hi puc identificar gens.