Els que em seguiu per les xarxes socials, ja sabreu que fa poc vaig ser pare d’una nena preciosa que s’ha convertit en el meu interès especial (com era previsible).
Potser per això no estic tant actiu al blog com altres moments de la meva vida, tot i que he seguit fent entrevistes, xerrades, entre d’altres. Però estic bé, viu, i feliç.
Avui vull començar una nova “secció” al blog, on parlaré de la paternitat sent TEA, o sigui, de la PaTEArnitat.
I començaré amb una de les coses que he portat pitjor fins ara: la diferència d’opinions entre els diferents professionals que envolten tot el que fa el part, maternitat i paternitat: ginecòlegs, infermeres, pediatres, infermeres pediàtriques, llevadores, llevadores expertes en lactància. I ja no parlo de les “àvies”.
Normalment, sempre he estat de fer cas als metges/professionals de la salut. Però en aquest cas, a qui se li fa cas quan cadascú diu coses completament diferents?
Pel que he vist als cursos pre/post-part, a les mares (i pares) neurotípics, ja els va bé, ja que així busquen fins a trobar el/la professional que s’ajusta al seu pensament preestablert. Però jo no anava amb cap idea predefinida, així que volia o millor dit NECESSITAVA, que els professionals em diguessin que havia de fer. Com si fos una recepta de cuina.
La realitat va ser, com deia abans, que cada persona ens deia quelcom diferent:
- “S’ha de despertar cada dues hores màxim per menjar” VS “deixa’l dormir i ja es despertarà”.
- “La mugronera de silicona no ajuda” VS “és el millor”.
- “S’ha de donar suplement” VS “ni de conya donis suplement”.
També em molesta una mica les instruccions poc clares o ambigües. Per exemple, al principi ens van dir que als nadons quan són petits NO CAL dutxar-los. Total, que en el primer mes no la vam dutxar, per què si no cal, per què fer-la passar pel tràngol? Fins que un dia la infermera ens va cridar l’atenció: primer va seguir amb un no cal, però ho podeu fer. Jo: “ok, no vull”. Al final va dir: “no cal però dutxeu-la”.
Això és un exemple ximple, però ens hi hem trobat en moltes ocasions.
Però de moment, és una de les coses més maques que creat mai!
43 anys. TEA, asperger, autista, TDAH, dislèxia, discalcúlia, …
Enginyer tècnic elèctric, Enginyer industrial i Enginyer informàtic.
Professor de secundària i programador de videojocs/webs.
Diagnosticat amb TEA el 2018, TDAh el 2021.
Moltes gràcies pels comentaris, jo no he pogut ser mare tot i que volia, però trobo molt interessants els teus comentaris, ajuden moltíssim a entendre moltes coses!!!👍🏼😍
Moltes felicitats!!!
Hola Carles. Moltes felicitats! Quina il.lusió! Gaudei-xo molt. Una abraçada.
Moltes felicitats.
Una de les coses que ens posa més nerviosos als TEA són les ambigüitats. Necessitem, o instruccions clares, o que ens diguin clarament que no hi ha res concloent i hi ha diverses opcions.
És a dir: o “sí”, o “no”, o “no ho sé”
Molts ànims!
Hola Carles, enhorabona per la vostra filla!! Boníssima aquesta nova secció. Espero puguis trobar temps per seguir la secció. Gràcies mil