Sóc Asperger
Text de la imatge:
Coses que em provoquen ansietat
I a tu, que et provoca ansietat?
Ahir vaig assistir a una de les preestrenes del documental “Peixos d’aigua dolça (en aigua salada)”, i us porto la meva primera impressió:
El documental és un magnífic punt de partida per començar a explicar a la societat el que és l’autisme.
Però l’espectre autista és tan ampli, que segurament faran falta més documentals perquè la societat acabi d’entendre que és realment l’asperger, i que els aspergers també som autistes.
Us animo a tots a què el veieu, ni que tingueu en compte que el documental explica la vida de dos autistes: en Marc de 10 anys i la Mariona de 23. I que malgrat que els dos són autistes, són TEA, comparteixen un diagnòstic i un documental, tenen una petita (o gran) diferència:
Continua llegint «Ressenya: Peixos d’aigua dolça (en aigua salada)»
Text de la imatge: L’asperger no desapareix als 18 anys.
Els nens aspergers creixen, i es transformen en adults aspergers.
Després que diverses persones m’ho recomanessin (i que la meva psicòloga m’ho fiqués com a deures), per fi he començat mindfulness. Això si, m’he tingut que apuntat a un curs presencial.
Encara no sé si això del mindfulness està pensat només per a neurotípics, o si pel contrari també funcionarà amb una ment asperger. El que tinc clar és que ho vull provar i que no serà fàcil.
Avui ha estat el primer dia del curs, una presa de contacte molt intensa de quasi 4 hores, i m’ha servit per arribar a la següent conclusió: Continua llegint «Mindfulness»
Som els aspergers més fràgils que els neurotípics? Literalment parlant, em refereixo per exemple a trencar-se ossos del cos.
La resposta no és clara, però hi ha diversos factors que entren en joc:
Per una banda els aspergers no som tan actius físicament com els neurotípics., així que tenim menys probabilitats de tenir un accident.
Per exemple, un nen asperger que li agrada quedar-se a casa llegint o programant la seva calculadora és més difícil que es faci mal comparat amb un nen que juga a futbol, basquet o que va en bici.
Però per altra banda, hi ha un seguit de problemàtiques que no ens són favorables, i que fa que siguem més propensos a patir un accident i/o a fer-nos més mal. Algunes d’elles són: Continua llegint «Fragilitat»
Text de la imatge: Sempre acabes comprant a les mateixes botigues, els mateixos productes i marques.
Cosa de les rutines …
Si al llarg del dia repeteixes diverses vegades la paraula “què?”, és probable que tinguis un trastorn del processament auditiu.
Les persones amb TEA som propenses a tenir problemes amb el processament auditiu. La nostra oïda funciona perfectament, no hi ha problemes d’audició. Però a l’hora de processar la informació el cervell ho fa de forma diferent.
Aquests són els símptomes principals del trastorn del processament auditiu: Continua llegint «Trastorn del processament auditiu»
Tinc pràcticament tots els símptomes de la dislèxia que vaig explicar en l’entrada anterior.
Avui explico com ha estat viure amb la dislèxia (no diagnosticada), com ho he viscut, com m’ha afectat en les diferents etapes de la meva vida. Ja aviso que és llarg, no tenia sentit separar-ho.
En l’escola se’m donaven realment malament totes les assignatures de llengües: català, castellà, anglès, literatura, etc. Des de 5è d’EGB suspenent 2, 3, 4 assignatures de lletres cada any.
Tenia problemes amb: Continua llegint «Dislèxia II – la meva vivència»
Text de la imatge: No, no estic enfadat … aquesta és la meva cara normal.
Diuen que els aspergers tenim problemes per entendre i expressar les emocions (alexitímia), però també els costa als neurotípics entendre’ns.
Així que normalment les altres persones no saben com estic, si estic content o trist, si faig broma o estic en serio, si estic alegre o deprimit, etc.
Em pregunten:
Hola de nou, si els afectats per TEA teniu dificultats socials, com és que cada vegada sembla que n’hi hagi més quan, per lògica, hauríeu d’estat en procés d’extinció? Moltes gràcies per deixar-me preguntar i encara més per respondre.
Jajaja, m’ha fet gràcia la pregunta, perquè jo també me l’havia plantejat. Continua llegint «Extinció»