Confinament Asperger

Ja fa una mica més d’una setmana que va començar el confinament, i us volia explicar com ho estic vivint. Abans de res dir que és el meu punt de vista personal. Potser hi han altres aspergers s’hi senten identificats, però segur que no tots.

Per la majoria de les persones el confinament està sent molt difícil: no poder sortir de casa, no poder anar a passejar, no poder anar a menjar a fora o al bar, no poder quedar amb els amics, etc. Continua llegint «Confinament Asperger»

Mites sobre l’asperger #18

Mite: “Els aspergers no volen amistats“.

Realitat: Igual que els neurotípics la majoria d’aspergers volem i necessitem tenir amistats, però no tenim les eines per fer-ho.

Continua llegint «Mites sobre l’asperger #18»

Curiositats sobre l’asperger #55

Text de la imatge: Ens solem aferrar molt a una persona.

Ens costa relacionar-nos, però quan ho fem ens solem centrar en una sola persona. Per exemple, a l’hora de fer coneixences i/o amistats.

Continua llegint «Curiositats sobre l’asperger #55»

Curiositats sobre l’asperger #49

Text de la imatge: Ens costa mantenir el contacte amb les amistats.

Els neurotípics tenen un seguit d’habilitats socials, que no saben que tenen i donen per fet que les té tothom, però que nosaltres (els aspergers) no tenim.

Una d’aquestes habilitats socials és la de mantenir les amistats o coneixences.

A més, poden influir altres factors, com ara:

  • No ens agrada parlar per telèfon.
  • Ens costa quedar amb altres persones perquè sí.
  • Tenim dificultats en les conversacions trivials o socials.

També et passa?

Teràpia (Octubre)

Avui ha estat un dia intens de teràpia, ja que teníem molts fronts/temes oberts i alguns temes han portat a altres!

Primer ens hem ficat al dia, i hem parlat del documental “Peixos d’aigua dolça”, i m’ha preguntat la meva opinió. En resum, el documental va estar bé per explicar l’autisme clàssic o de Kanner, però es va quedar molt fluix per explicar el que és l’asperger i la invisibilitat de l’asperger. Personalment, m’hi vaig veure molt poc reflectit. De fet, només em vaig sentir reflectit amb el noi que surt uns segons i que parla del Tinder 

M’ha sorprès veure que ella pensava com jo sobre el documental! Hem estat parlant del tema, i de per què ha passat això. També m’ha dit que quan va sortir el noi del Tinder li va recordar a mi.

I d’aquí hem passat a parlar de cites, de buscar parella, de parelles. En resum, de les dificultats que tinc com a asperger per trobar parella (ja en parlaré un altre dia, que és un tema llarg).

També hem parlat de si explicar o no explicar al teu entorn que ets asperger, i de les amistats (un altre tema llarg i difícil).

Per acabar, hem estat treballant les emoticones amb un exercici que havia d’escollir emoticones per a diferents situacions.

I la majoria els veiem diferents! I concorda, perquè són moltes persones que m’han dit que faig un sobreús o mal ús de les emoticones. I ha estat curiós comprovar-ho en persona.

Em sembla que ja ho he comentat abans, però em va molt bé fer teràpia. Poder parlar de qualsevol tema sense sentir-me jutjat. Poder explicar les dificultats que tinc sense que es minimitzin. I sobretot, que la psicòloga entén i coneix el que li explico.

A més em dóna energies per continuar, és com una mini empenteta que m’ajuda a tirar endavant, que em recorda que algunes coses les he de seguir treballant per millorar-les. Perquè si no, m’és fàcil de tornar a caure en la “rutina”.