El dia 15 de març, us vaig explicar que havia parlat amb el meu cap sobre el meu asperger. Però em faltava parlar amb el director, cosa que vaig fer ahir, i per sort va anar molt bé.
Malgrat jo estar molt nerviós, ho vaig plantejar amb total naturalitat: “T’he d’explicar una cosa, fa poc he descobert que sóc asperger, i crec que ho havies de saber. No afecta la meva feina, però volia explicar-ho per evitar malentesos.”
Ell va veure que jo estava (molt) nerviós, i en tot moment va ser molt comprensiu, em va ajudar i tranquil·litzar. Em va dir que ells estaven contents amb mi, que no tenien cap queixa ni res dolent, i que no considerava que l’asperger fos important.
Així que aquest tema, l’asperger en l’entorn de la feina, està tancat de moment.
En pròximes entrades explicaré per què considero que és bo que l’entorn sàpiga que sóc asperger.
43 anys. TEA, asperger, autista, TDAH, dislèxia, discalcúlia, …
Enginyer tècnic elèctric, Enginyer industrial i Enginyer informàtic.
Professor de secundària i programador de videojocs/webs.
Diagnosticat amb TEA el 2018, TDAh el 2021.