In & Out (ii)

El dia 15 de març, us vaig explicar que havia parlat amb el meu cap sobre el meu asperger. Però em faltava parlar amb el director, cosa que vaig fer ahir, i per sort va anar molt bé.

Malgrat jo estar molt nerviós, ho vaig plantejar amb total naturalitat: “T’he d’explicar una cosa, fa poc he descobert que sóc asperger, i crec que ho havies de saber. No afecta a la meva feina, però volia explicar-ho per evitar malentesos.”

Ell va veure que jo estava (molt) nerviós, i en tot moment va ser molt comprensiu, em va ajudar i tranquil·litzar. Em va dir que ells estaven contents amb mi, que no tenien cap queixa ni res dolent, i que no considerava que l’asperger fos important.

Així que aquest tema, l’asperger a l’entorn de la feina, està tancat de moment.

En pròximes entrades explicaré per que considero que és bo que l’entorn sàpiga que sóc asperger.

In & Out

Avui he sortir de l’armari. Vull dir, no literalment …. ni sexualment.

Casi tot meu entorn ja sap/sabia que sóc asperger (de fet algunes persones ho sabien abans de saber-ho jo i tot). Només faltava un lloc on no ho sabien: la feina.

He tingut molts dubtes: ho havia d’explicar o no? és positiu explicar-ho? o pot ser perjudicial? o pel contrari, pot ser dolent no dir-ho?

Encara no se la resposta a totes aquestes preguntes, però crec que a la llarga pot ser positiu que ho sàpiguen.

El temps dirà!