Fa uns dies vaig rebre aquesta pregunta (anònima) a través de la secció pregunta el que vulguis del blog:
Si estic amb algú i penso “comte, estic en una corda fluixa, qualsevol cosa que digui pot desencadenar en l’altre una reacció mai previsible i difícilment reconduïble”, creus que estic amb un asperger? Mare voltada de 3 homes autistes
Sí, això és una característica típica dels aspergers, la nostra falta de previsibilitat sobretot en situacions socials, i possibles respostes desmesurades.
Això és degut a la falta d’habilitats socials innates i la falta de normes socials dels aspergers. En canvi els neurotípics en situacions socials solen tenir respostes “típiques”, respostes previsibles.
A mi em passa moltes vegades que les meves respostes a situacions socials no són les adequades i les altres persones, sobretot les que no em coneixen, es queden sorpreses i/o molestes.
Per exemple, quan algú que no conec em pregunta “Com estàs?” mai penso que és una pregunta retòrica, que jo he de respondre “Bé, i tu?”. Però no, contesto com estic literalment ….. que a l’altra persona li importa dos cogombres.
Tampoc ajuda que la comunicació amb un asperger a vegades no és fàcil. Ens podem prendre les coses malament en interpretar-les de forma diferent a la qual s’ha dit.
Aquestes diferències entre els aspergers i els neurotípics, són les que causen el que comentes.
Un altre exemple va ser fa poc que estava preparant un dinar per una colla d’amics (nous). Més concretament jo estava pelant ous per fer una amanida d’arròs. Una noia, li diré Pamela, va venir tota educada i em va dir: “T’ajudo a pelar els ous?”.
Per dintre vaig pensar: “Prefereixo que ningú em toqui els ous si després mels haig de menjar jo”. La vaig mirar, vaig mirar els ous, la vaig tornar a mirar, i vaig dir: “NO”. A seques.
Ella, la Pamela, es va quedar amb cara de circumstàncies. Després em va dir que estava esperant quelcom com “No, gràcies per oferir-te per ajudar”, frase que no va arribar mai.
Per sort, ho vam poder reconduir, i va quedar en un moment còmic. Però altres vegades no és així.
43 anys. TEA, asperger, autista, TDAH, dislèxia, discalcúlia, …
Enginyer tècnic elèctric, Enginyer industrial i Enginyer informàtic.
Professor de secundària i programador de videojocs/webs.
Diagnosticat amb TEA el 2018, TDAh el 2021.
No trobes que tota aquesta gent és molt tancada? Tenen uns esquemes i les respostes estan programades igual que les preguntes. Hi ha uns guions socials absurds.
Jo no diria que són tancats. Així com nosaltres els aspergers veiem patrons en moltes coses, els neurotípics veuen patrons en les relacions socials. Això els facilita la vida, ja que normalment estem rodejats de gent.
Quan els neurotípics es relacionen, es creen unes expectatives, i els aspergers les trenquem. Si un cop trencades els NTs ens eviten, aleshores si són tancats. En canvi si ens accepten com som, jo no m’atreveixo a dir-los tancats.
Seguint l’exemple dels ous, un cop vaig explicar la meva condició a aquest grup, ho van entendre i em van acceptar tal com sóc. Ara, quan fico la pota, en comptes de malpensar de mi, entenen que no ho he fet volent i riuen.