Som els aspergers més fràgils que els neurotípics? Literalment parlant, em refereixo per exemple a trencar-se ossos del cos.

La resposta no és clara, però hi ha diversos factors que entren en joc:

Per una banda els aspergers no som tan actius físicament com els neurotípics., així que tenim menys probabilitats de tenir un accident.

Per exemple, un nen asperger que li agrada quedar-se a casa llegint o programant la seva calculadora és més difícil que es faci mal comparat amb un nen que juga a futbol, basquet o que va en bici.

Però per altra banda, hi ha un seguit de problemàtiques que no ens són favorables, i que fa que siguem més propensos a patir un accident i/o a fer-nos més mal. Algunes d’elles són:

• Problemes amb la propiocepció.
• Poca coordinació i habilitats físiques:
  • Motricitat dolenta.
  • Baixa habilitat motriu fina.
• Alt temps de reacció.
• Baixa tonificació muscular, debilitat muscular.
• Baixa densitat mineral òssia.

Per exemple:
Els problemes amb la propiocepció fa que als aspergers ens costi més saber on i com tenim el cos en cada moment, per tant amb facilitat ens donarem cops contra altres objectes o ens entrebancarem amb nosaltres mateixos.

La poca o nul·la coordinació, i les poques habilitats físiques, encara provocarem més situacions de risc.

Tampoc ajuda a poca traça l’hora de parar la caiguda, o que tenim un temps de reacció més alt. Heu provat mai de tirar-li una pilota a un asperger? El probable és que no reaccioni a temps, o que no sigui capaç de coordinar per agafar-la.

Un cop hem caigut, colpejat, o accidentat, entren en joc les altres dues problemàtiques:

• La baixa tonificació fa que els músculs no protegeixin els ossos en una mateixa caiguda com als neurotípics, que els músculs paren el cop.
• Una baixa densitat mineral òssia, que fa que l’os sigui més dèbil.

Tot això fa que en una mateixa caiguda pot ser que un neurotípic no es faci res, en canvi l’asperger ens trenquem per diversos llocs.

El meu cas

En el meu cas, en l’adolescència/infantesa no em vaig trencar mai res (recordo una lesió en un braç, però no recordo com va ser). Cal dir que era molt tranquil i directament no entrava en situacions de risc. “Només” vaig tindre algunes lesions al genoll i maluc per culpa de la baixa tonificació muscular.

De més gran ja ha estat diferent:

• Turmell: un cop em vaig torçar el turmell … jugant a golf. 
• Canell: en una caiguda ximple de bicicleta (en una rotonda anant molt a poc a poc em va relliscar la roda de darrere), em vaig trencar el canell per 3 llocs diferents: escafoide, pisifoide, i un lligament carpià.
• Dits del peu (3 vegades mínim):
  • Dues vegades picant contra una taula/moble.
  • Una vegada anant al bany i entrebancant-me amb mi mateix.
• Costella: un dia estava amb una amiga, i em va preguntar quan pesava, i em va dir que creia que em podria aixecar. Em vaig obrir de braços, i li vaig dir “prova-ho”. Em va abraçar, em va aixecar …… i vaig sentir un “crac” i un dolor molt fort. Resultat: una costella trencada i un més d’un mes de repòs.

Solucions per a NT:

• No minimitzis una caiguda tonta d’un asperger. En una caiguda que tu potser no et faries mal, l’asperger té més probabilitats de trencar-se alguna cosa.

Solucions per a Aspergers:

• Treballa la musculatura, com més massa muscular tinguis, menys mal et faràs si caus o et dónes un cop.
• Treballa les habilitats motores bàsiques, et faran ser menys maldestre.

Enllaços:

• https://www.nih.gov/news-events/news-releases/thin-bones-seen-boys-autism-autism-spectrum-disorder
• https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4590779/