Ressenya: Una vida excepcional

Ressenya curta: No et deixis enredar pel títol o pel tema asperger. No la miris, la pitjor pel·lícula que he vist en molt de temps.

Ressenya no tan curta: la pel·lícula és una barreja de trossos de diverses pel·lícules, i es van succeint escenes sense cap unió entre elles.

El tema asperger és totalment irrellevant, haurien pogut canviar el nen asperger per una pedra i el resultat hauria estat el mateix.

A més, el poc que surt el “nen asperger” són els tòpics de sempre: no abraçades, menjar separat, atacs d’ira i rabietes.

No perdis el teu temps mirant aquesta pel·lícula, són 91 minuts perduts.

Una vida excepcional (A remarkable life)

Direcció: Vohn Regensburger
Guió: Chris Bruno
Producció: Chris Bruno, Jeff Harrwick, Philip Malauth
Any de producció: 2016
Durada: 91 minuts
Música: Vohn Regensburger
Intèrprets: Chris Bruno, Marie Avgeropoulos, Daphne Zúñiga
Sinopsis: En Lenny és un crític literari que té una bona feina en un diari i un matrimoni aparentment feliç que es desviu pel seu fill, l’Isaac, un nen amb la síndrome d’Asperger. De la nit al dia, en Lenny es queda sense feina i es troba la dona al llit amb la psicòloga del seu fill. Totalment enfonsat, es veu incapaç d’acceptar la realitat, fins que coneix la Chelsea, una noia vint anys més jove que ell que li fa recuperar la il·lusió. Els consells d’un capellà, del seu germà i del seu pare, el faran acabar de reaccionar.

Deixa un comentari