En Joel em pregunta a través del blog:
Hola jo també fa 5 anys que estic diagnosticat de TEA Asperger i aquí va la meva pregunta ¿Que et va motivar a fer aquest blog informatiu? És o era en el principi per fer-nos visibles en un món que a lo que el nom es dóna com síndrome invisible o sincerament era per transmetre les teves vivències, gràcies P. D- Mirant el teu blog em motiva a què jo també m’uneixi a la batalla per la inclusió i visibilitat de ser no invisibles sinó vistos sense tenir la imatge dita de ‘estranys’ de ‘raros’ o ‘excèntrics’ que vénen a ser iguals però de diferent afectació de qui ho diu en els seus tons
Bona pregunta! Em sembla que ho vaig explicar a l’inici del blog, però aprofito per explicar-ho amb més detall.
Quan vaig decidir fer el blog, coneixia poc sobre la visibilització o sobre el TEActivisme (TEA activisme). Així que aquests no van ser factors importants.
Vaig començar el blog principalment per aquests dos motius:
El primer, quan vaig descobrir que era asperger, vaig estar buscant (molta) informació. Fent el que diu info-dumping. Vaig dedicar moltes hores a estudiar el que era l’asperger, per veure si jo ho era o no i també per conèixer altres persones aspergers.
Em passava el dia llegint webs, veient vídeos de YouTube, llegint llibres, llegint blogs, participant en comunitats en línia, etc.
Però de tot això el que em va ajudar més, amb molta diferència, van ser els blogs en primera persona d’altres aspergers. Parlaven de “símptomes” que no sortien enlloc més, llegia anècdotes que també m’havien passat a mi, llegia explicacions de característiques que no coneixia cap altra persona (a part de mi) que li passes, i donaven la seva explicació del perquè els passava cada cosa, etc.
Només hi havia un problema: la majoria d’aquests blogs eren en anglès. Cosa que també passava amb la resta de recursos (webs, llibres, YouTube, etc.). Pràcticament no hi havia informació en català, i no recordo haver trobat cap blog en Català sobre l’asperger.
I vaig pensar que faltava informació en Català, que era necessari un blog en primera persona en Català. També vaig creure que si jo feia un blog, era una forma de tornar el favor als blogs que a mi m’havien ajudat tant. Ficar el meu granet d’arena (en Català) a la comunitat asperger en línia. En plan cadena de favors.
El segon motiu, però no menys important, per començar el blog va ser poder-me explicar i que la gent del meu voltant em pogués llegir i entendre millor. A més el fet d’escriure, m’ajudava a ficar ordre i aclarir les idees.
Amb el temps, les motivacions han anat canviant, ara hi ha un factor molt alt de TEActivisme, visibilització i una mica també per donar veu als TEA que no poden.
PD: si mai t’animes a fer un blog, m’ho dius, que tinc al cap la idea de crear una xarxa de blogs sobre asperger! La proposta és extensible a qualsevol altra persona asperger.
43 anys. TEA, asperger, autista, TDAH, dislèxia, discalcúlia, …
Enginyer tècnic elèctric, Enginyer industrial i Enginyer informàtic.
Professor de secundària i programador de videojocs/webs.
Diagnosticat amb TEA el 2018, TDAh el 2021.