Imagina (per Judit Sabaté)

La periodista Judit Sabaté, que em va fer l’entrevista de la setmana passada, ha escrit aquesta columna pel diari Tarragona Digital que no puc estar-me de compartir-la:

Imagina sentir tristesa, felicitat, amor, odi, frustració, enveja o vergonya, però que no fossis capaç de reconèixer que allò que sents és tristesa, felicitat, amor, odi, frustració, enveja o vergonya. Imagina que no ets capaç de descriure com et sents. Imagina que no només no ets capaç d’identificar-ho en tu mateix, sinó que tampoc ets capaç de fer-ho quan és una altra persona està disgustada o trista.

Imagina que absolutament tot el que et diuen les altres persones t’ho prens de manera literal. Imagina no poder entre els segons sentits de les frases, les ironies, les bromes, els acudits, i el desconcert que això pot provocar mentre mantens una conversació amb una persona o un grup de gent. Imagina, de primeres, no saber com relacionar-te amb els altres individus, perquè no en tens les eines, malgrat que desitges tenir contacte social. Imagina tenir la sensació que no acabes d’encaixar amb la resta de la societat. Imagina que quan una persona et toca quan no t’ho esperes i et crea malestar i t’irrites.

Imagina no poder fer plans que la resta de gent fa perquè el soroll, la llum o l’olor d’un restaurant, un local, o un centre comercial per tu són excessius i et creen una angoixa terrible. Imagina sentir ansietat en situacions que et sobrepassen, però que per a l’altra gent són “normals”. Imagina no poder estar en llocs amb molta aglomeració de persones. Imagina sentir sovint la necessitat d’estar sol per l’esgotament mental de lluitar contra tot això durant el dia. Bé, doncs una persona amb la síndrome d’Asperger es pot arribar a sentir així en múltiples ocasions.

La síndrome d’Asperger afecta les capacitats a nivell sociocomunicatives de les persones. No tenen un nivell intel·lectual més baix, sinó dins la normalitat o fins i tot més alt. És necessari que la societat sigui conscient de la neurodiversitat, que hi ha persones amb trastorns que tenen unes necessitats específiques, però que tampoc són monumentals, sinó que són perfectament factibles i la resta de població els les podem donar. Els prejudicis provoquen por o un rebuig cap a aquelles persones que no entren dins les convencions socials que tenim per “normals”. Només amb informació sobre la síndrome es pot aconseguir la sensibilització i aprendre, així, a conviure amb persones neurodiverses a través de petits gestos que els ajudaran a sentir-se més integrats.

Enllaç: https://tarragonadigital.com/opinio/35286/imagina

Gràcies Judit!

Deixa un comentari