Curiositats sobre l’asperger #35

Text de la imatge: Som molt perfeccionistes.

Es diu que: massa d’una cosa bona no és bo.

En el cas que ens toca: el perfeccionisme és positiu. Permet fer les coses ben fetes, millorar, aprendre, etc.

Però amb excés pot ser bloquejant. Per exemple pot portar a no iniciar tasques per què és difícil fer-les perfectes, o pot eternitzar una tasca simple per voler-la fer perfecta.

S’ha de buscar la mesura en el perfeccionisme, però quan s’és molt perfeccionista, és complicat.

En el meu cas, ho sóc molt, per no dir extremadament perfeccionista. Si faig una cosa, és per fer-la ben feta. No puc fer una cosa a “mitges”. No puc fer una cosa mal feta. No puc fer una cosa de forma “poc eficient”. Cal dir que amb l’edat he anat guanyant experiència i a vegades em permeto fer coses de forma imperfecta (o no perfecta), però en la majoria de casos no és així.

Gràcies al perfeccionisme he aconseguit molts èxits professionals i personals, però també “gràcies” a ell (per no dir per culpa), he viscut moments complicats.

Per exemple, aquest escrit fa hores que està escrit. Me l’he llegit, modificat, reescrit, rellegit, etc., múltiples cops. Malgrat tot, hi ha alguna cosa que no em convenç, no està prou bé per ser publicat. Així que segueixo llegint, editant, rellegint, buscant alternatives. En resum: un escrit que podria estar fet en pocs minuts (no és massa llarg), porta donant voltes molta estona. Fins que arribí un moment que digui: “ara sí que m’agrada” (o fins que arribi un moment que digui “ja n’hi ha prou”, com ara!).

I vosaltres, sou molt perfeccionistes?

Deixa un comentari