En l’entrada anterior vaig començar a parlar de la funció executiva. Avui us explico una petita història.
El viatge
NOTA: els personatges i fets de la història són inventats, qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència.
La Carla és una noia que té alguns problemes amb la funció executiva. Un dia rep la trucada d’una amiga, que li diu per anar un cap de setmana de juny a una casa rural amb el grup d’amigues. A la Carla li encanta la idea, i li respon que sí que aniran (ella i la seva parella). L’amiga li explica tots els detalls: quins dies, on es fa, qui va, etc.
En el moment de penjar, la Carla ja no es recorda de quines dates, ni on es fa la trobada, ni de qui hi va. Es diu a si mateixa que més tard trucarà a la seva amiga perquè li ho recordi.
Quan la parella de la Carla arriba a casa, en Mario, ella li explica la notícia!
Carla: al juny anirem a una casa rural amb les meves amigues!
M: Quin dia? Recorda que el primer cap de setmana tenim un compromís, i el tercer tenim un dinar.
Carla: No ho recordo exactament.
M: Doncs pregunta quin dia és. I qui hi va?
Carla: Els de sempre, ja ho preguntaré també.
M: Que hem de portar?
Carla: No ho hem parlat encara.
M: Informa’t millor, i pregunta les dates, que potser no hi podem anar.
Carla: No siguis tant negatiu!
Un cop a la setmana, en Mario li pregunta a la Carla com està el tema de la trobada, i li recorda que ha de trucar per demanar la informació. La Carla li diu que ho farà (i realment ho vol fer).
Però a finals del mes de maig, la Carla encara no ho ha fet. Ell és planta i li diu: “Fes-ho ara! Em quedaré aquí davant teu fins que facis la trucada”. La Carla fa la trucada, i aconsegueix la data i els detalls que faltaven. El Mario s’enfada, ja només queden dues setmanes per preparar-ho tot! Ni que la sort està del seu costat, la trobada no coincideix amb els caps de setmana que ja tenien ocupats.
En les següents setmanes, molts pensaments sobre la trobada passen pel cap de la Carla. Pensa sobre quin menjar portar, sobre deixar-ho tot preparat a la feina per no haver de treballar aquells dies, de quins jocs de taula portarà, de quina roba ha d’agafar, de com anar fins allí, etc. Ella pensa: “M’he d’encarregar de totes aquestes coses!!”.
Poques hores abans del viatge, la Carla comença a agafar les coses necessàries per al viatge: jocs, roba, menjar, etc., i ho apila tot al cotxe, sense cap ordre ni control.
Ja només queda pujar al cotxe per marxar, i el Mario li pregunta a la Carla: “Qui donarà menjar als teus gats mentre som fora?”
La Carla respon: “Oh no! No hi havia pensat en això. No podem marxar. O els hi podem deixar aigua i menjar, total només marxem dos dies! Ja podem marxar!”.
En Mario agafa el control, comença a trucar a coneguts, i per sort el fill adolescent d’un veí se’n farà càrrec. La crisi s’ha solucionat i poden començar el viatge.
Ell condueix, i li pregunta a la Carla: “Quin camí hem d’agafar?”
La Carla li contesta: “Anem a prop d’Andorra, així que tu tira cap al nord”.
Ell la mira amb cara d’incredulitat: “No saps més detalls? Quina carretera hem d’agafar? Bé, treu el mòbil, i fica el GPS”.
Carla: “Tinc el mòbil a la bossa, al maleter”.
El Mario, amb cara de resignat, para el cotxe on pot. La Clara baixa i agafa el mòbil del maleter. Però no recorda l’adreça exacta del lloc on han d’anar, així que primer ha de buscar l’adreça. Quan per fi la troba, la fica al GPS, i li pregunta al Mario: “Anem per carretera o autopista?”
El Mario molest, li respon: “Per autopista, que entre preparar-ho tot, els gats, i el mòbil hem perdut molt de temps, i ens esperen per sopar!”.
Continuen el viatge, fins que arriben al primer peatge. El Mario diu: “Carla, prepara la targeta de crèdit”.
Carla: “La tinc a la bossa, al maleter”.
Mario: “………………”
Finalment arriben al destí, arriben tard però arriben. Es troben amb tots els amics, que els estaven esperant. Els amics els fan broma, ja que sempre arriben tard, i la Clara no entén per què reaccionen així els amics i es queixa, ja que no ha estat culpa seva, les circumstàncies han anat com han anat!
El grup decideix anar a sopar a un restaurant, ja que s’ha fet tard i els fa mandra cuinar a casa com havien previst. La Clara no ho entoma bé, s’havia fet la idea de sopar a casa.
El cap de setmana segueix amb normalitat. Creus que la Clara va organitzar les activitats a fer el cap de setmana? Que va preparar els diners necessaris per a cada dia? Que va portar tota la roba necessària per als tres dies?
En la pròxima entrada entraré més a fons amb les funcions executives, ficant exemples d’aquesta història.
43 anys. TEA, asperger, autista, TDAH, dislèxia, discalcúlia, …
Enginyer tècnic elèctric, Enginyer industrial i Enginyer informàtic.
Professor de secundària i programador de videojocs/webs.
Diagnosticat amb TEA el 2018, TDAh el 2021.
Clara o carla?? ;-)