Normal

Que és ser normal? Que és la normalitat? És bo ser normal? És dolent no ser normal? Els aspergers som normals? Els aspergers som diferents?

Per poder contestar aquestes preguntes, abans vull definir/aclarir alguns conceptes.

Normal – Campana de Gauss

La campana de Gauss és una gràfica que ens mostra la manera més comuna com es distribueixen les característiques d’una població: la majoria són molt propers a la mitjana, mentre que els casos extrems són escassos.

El que ens diu la campana de Gauss, és que la majoria de la població se situarà en la mitja, al mig de la gràfica. En canvi, les desviacions de la mitja tens menys probabilitats de succeir com més allunyat del mig de la gràfica ens trobem.

Molts successos naturals segueixen una distribució normal: Coeficient d’Intel·ligència, notes d’un examen, alçada de les persones, entre moltes altres.

A continuació podeu veure una gràfica de la distribució del Coeficient d’Intel·ligència (CI, o IQ en anglès), que com deia segueix una distribució normal.

Com es pot veure a la gràfica:

  • La mitjana és de 100.
  • La desviació estàndard és de 15.
  • El 68% de la població, està en la mitja, que és un CI entre 85 i 115.
  • El 95% de població, està en la “normalitat”, que és un CI entre 70 i 130.
  • Per sobre de 130 només estem un 2% de la població.
  • Per sobre de 145 només un 0.1%.

Un altre exemple són les notes d’un examen:

En la gràfica es pot veure com la distribució de les notes segueix una campana de Gauss. Trobem:

  • Molts 4, 5 i 6, 7.
  • Uns quants 3 i 8.
  • Pocs 1 i 9.
  • Molt pocs 0, 1 i 10.

I segurament podríem fer la distribució normal (o campana de Gauss) de la neurodiversitat, i ens sortiria quelcom així:

I la pregunta és, que fiquem a l’altre costat? Jo tinc una teoria molt interessant, que us explicaré un altre dia!

Per acabar, podem definir “normal”:

Segons el diccionari: Que és conforme a la norma, que no se’n desvia.

Matemàticament: En matemàtiques (probabilitat i estadística), es considera normal el que cau al mig de la campana de Gauss, també coneguda com a “distribució normal”.

Que és ser normal? Que és la normalitat?

I després de tot aquest rotllo, ja podem respondre les primeres preguntes: Que és ser normal? Que és la normalitat?

Doncs normal és la forma de pensar de la majoria de les persones. Aquesta majoria són els neurotípics. Els neurotípics són la normalitat en la societat.

Els aspergers (i/o autistes) som una minoria, per ser exactes som un 2% de la societat. Per tant, no entrem en la normalitat. Som diferents. Però això no té per què ser dolent!

És bo ser normal? És dolent no ser normal?

La paraula normal, o la paraula diferent per si mateixes no són ni bones ni dolentes per si soles.

És dona la paradoxa, que la majoria de persones normals, volen ser diferents. I les persones diferents, voldríem ser normals (o com a mínim semblar-ho).

Heu provat mai de dir-li neurotípic (o normal) a un neurotípic? Jo ho faig a vegades i normalment no els sol agradar! Per què les persones es volen creure diferents, originals, fora del normal.

En canvi, els asperger, volem ser considerats normals (malgrat que no ho siguem) o volem aparentar-ho. Però fem el que fem ens costa molt aconseguir-ho.

Els aspergers som diferents?

Fa uns mesos, en la presentació del llibre de la Maria Portella, va fer una petita xerrada la Dra. Amaia Hervás, psiquiatre especialista en autisme. I em vaig quedar en una frase que va dir:
“La societat té molta tolerància a la diferència. Però els aspergers superen, de molt, el límit de la tolerància.”

Per sort o per desgràcia, els aspergers som diferents. Ho hem d’acceptar i poder treballar a partir d’aquí.

Una de les principals dificultats de ser asperger és que ets massa estrany per ser considerat normal, però massa normal perquè els altres es creguin que ets asperger.

One Reply to “Normal”

  1. El concepte de normalitat és massa subjectiu XD. La teva campana de gauss només te un conte una característica i penso que no és un bon indicatiu per a classificar la gent.

    De fet considero que tots som diferents en algun aspecte, i és això justament el que construeix i fa evolucionar la societat.

Deixa un comentari