Publicat a per Carles

Toc Toc

Aquest cap de setmana, he vist la pel·lícula espanyola Toc Toc. No tenia masses expectatives, però la veritat és que vaig riure molt.

Sinopsis:  En la consulta d’un prestigiós psicòleg coincideixen un variat grup de pacients amb una cosa en comú: tots tenen un Trastorn Obsessiu Compulsiu (TOC). Però el seu  metge no arriba a temps, ja que el seu vol ha sofert un retràs inesperat.

Així, tots es veuen obligats a compartir una espera que sembla interminable. Aconseguiran aquestes persones mantenir les seves manies i obsessions a ratlla? Arribarà el doctor abans que la cosa és desmadri?

Ull espòilers!!

Els 6 protagonistes, amb els seus respectius TOCs són;

  • Emilio (Paco León): Aritmomania. El TOC li provoca que es vegi obligat a contar o a realitzar càlculs mentals de qualsevol element o situació en què es troba.
  • Blanca (Alexandra Jiménez): Misofòbia o Germofobia. Aquest personatge té por als gèrmens i a les malalties que li poden provocar aquests gèrmens. I això fa que no pugui tocar res ni ningú del seu voltant, en cas de fer-ho, s’ha de rentar (o desinfectar) les mans o la part del cos que ha entrat en contacte amb els gèrmens.
  • Otto (Adrián Lastra): El seu TOC fa que no pugui trepitjar les línies de terra. A més té una obsessió per la simetria, ordenar els objectes, etc.
  • Ana María (Rossy de Palma): Síndrome de la verificació. Aquest TOC fa que hagi de comprovar diverses vegades els seus actes quotidians: si ha tancat la porta, si porta les claus, si ha tancat l’aixeta de la cuina o el gas, etc. A més s’ha de santiguar cada cop que creu que està en perill o sent un insult.
  • Liliana (Nuria Herrero): En el seu cas, ha de repetir TOT el que ella diu dues vegades. A més té ecolàlies, a vegades ha de repetir les últimes paraules que diuen les altres persones.
  • Federico (Oscar Martinez): Aquest personatge té Síndrome de Tourette. Té múltiples tics que li fan, de forma involuntària i espontània, dir insults en veu alta o fer gestos obscens.

Una cosa que em va passar mentre mirava la pel·lícula, va ser que em vaig sentir identificat amb la majoria dels protagonistes (5 de 6). Per què l’asperger i els TOCs són cosins germans.

En el meu cas:

  • M’agraden els números, molts cops em trobo fent operacions matemàtiques sense cap sentit o contant coses (per exemple un dia vaig descobrir que el meu número de telèfon és primer i ara cada cop que em diuen un número de telèfon busco si és primer o no, o conto els segons que falten perquè el semàfor es fiqui verd, escales, cops, etc.).
  • Em solc rentar les mans unes quantes desenes de vegades al dia. Però no és només pels gèrmens: cada cop que toco alguna cosa, em queda una sensació estranya als dits o a la mà, i m’he de netejar les mans per treure’m aquesta sensació que em provoca malestar i/o intranquil·litat.
  • No tinc gens de por en trepitjar les línies. Però molts cops m’he trobat caminant pel carrer evitant trepitjar les línies, o caminant trepitjant només les línies. El que sí que m’agrada és la simetria: si puc fer o deixar les coses simètriques i/o alineades millor. També, m’agraden més els objectes simètrics que els asimètrics.
  • Sí, ho he de verificar tot. Segur que he tancat el cotxe? M’he deixat els llums oberts? Porto les claus? I no perquè s’hagi d’acabar el món si no ho faig, és que moltes vegades m’he deixat el cotxe obert, llums obertes, o he sortit de casa sense claus. Així que sempre faig doble o triple comprovació. I després no recordo si he fet la comprovació i haig de verificar una altra vegada.
  • Per sort no ho he de repetir tot! Tinc algunes ecolàlies, i en algunes ocasions repeteixo paraules o frases. Res greu!
  • Tampoc tinc síndrome de Tourette, però la meva capacitat per dir insults en moments inapropiats és molt alta. El mateix amb els gestos, tinc alguns “tics” poc apropiats:

Deixa un comentari

A %d bloguers els agrada això: