Avui responc a 3 preguntes diferents que m’han fet a través de la secció “Pregunta el que vulguis” del blog:

• Com explicar a un fill que és asperger.
• Com vaig descobrir que sóc asperger.
• Com vaig conèixer la meva terapeuta.

Com explicar-ho

Hola Carles, El meu fill te 10 anys i esta diagnosticat d’asperger i de tdah. Encara no li hem explicat el que li passa,i m’agradaria saber com fer-ho. Algun sugeriment? Gracies.

Pregunta difícil, segur que hi han moltes respostes diferents. Jo contestaré amb el que diria jo, o el que és el mateix, el que m’hagués agradat que em diguessin a mi.

Perquè a mi m’hagués ajudat molt a saber-ho. Per exemple, tinc pocs records de quan tenia 10 anys, però els pocs que tinc són de sentir-me inadaptat i/o diferent i/o sol.  M’hauria agradat saber perquè em sentia diferent, perquè m’agradaven coses diferents dels altres, perquè em costava relacionar-me amb les altres persones, etc. I sobretot, per no culpar-me, vull dir que no és que jo fes quelcom malfet, sinó que simplement era asperger.

Com ho explicaria? Doncs ho faria amb total normalitat, ho parlaria amb tota la naturalitat del món. I em centraria amb aquestes idees:

• Que és l’asperger: explicant que ell té un cervell (o una configuració del cervell) diferent, que no és res dolent, simplement el cervell és diferent del de la majoria de la gent. 
• Quines dificultats que comporta l’asperger: però centrant-me amb les dificultats, en aquest cas, del teu fill. Per exemple: dificultats per relacionar-se, funció executiva, problemes de comunicació amb les altres persones, sensorial, menjar, etc.
• Quines coses bones té l’asperger: igual que el punt anterior, centrant-me amb les que té ell. Per exemple: sincer, facilitat pels números/lletres, ment visual, etc.
• Que no està sol: que hi ha un munt de persones com ell.
  • Exemples de persones famoses que ell conegui que són asperger.
  • Exemple de persones del seu voltant, que són asperger.
• Treball: explicar que totes aquestes coses es poden treballar perquè afectin el mínim possible, que és important fer teràpia.

La conversa dels meus pares explicant-me que sóc asperger podria haver estat:

Pares: Fill, t’hem d’explicar una cosa. Fa un temps vam descobrir que ets Asperger.

Fill: I que vol dir això de l’asperger?

Pares: Doncs que el teu cervell és diferent del de la resta de persones, que el teu cervell té una forma de funcionar diferent de la resta de persones. És com si tingués un sistema operatiu diferent: tothom té iPhone, i tu tens Android. I això pot provoca algunes dificultats, com ara per relacionar-te, per comunicar-te, per explicar com et sents, per concentrar-te, per fer amistats, etc. Així que si algun cop t’has sentit diferent, que sàpigues que és per què ets Asperger.

Fill: Estic malalt? És dolent?

Pares: No, no estàs malalt! Ni és res dolent. Simplement veus el món de forma diferent. I no estàs sol, hi ha molta gent asperger. Per exemple el Sherlock Holmes era asperger!

Fill: Per això m’agrada tant!

Pares: I saps la Núria, la teva amiga del col·legi que jugueu junts i parla poc? També ho és.

Fill: Però ella és molt llesta! Jo ho suspenc tot.

Pares: I tu també ho ets, i l’asperger et fa tenir moltes coses bones: sinceritat, bona memòria (pel que t’interessa), perdones molt de pressa, facilitat per resoldre problemes, etc.

Fill: però a mi em costa molt fer amics.

Pares: Això ho podem treballar! Tots els problemes que et causi l’asperger es pot treballar amb la terapeuta. Per això anem a teràpia tots els divendres! I nosaltres també t’ajudarem amb les dificultats perquè te’n puguis sortir sol.

Descoberta

M’agradaria saber com vas saber que eres asperger. Quan t’ho van diagnosticar i si el diagnòstic el buscaves.. Jo tinc 36 anys i em veig reflectida en moltes coses que expliques en aquest blog. Desde fa poc m’estic qüestionant si ho he estat sempre sense saber-ho. A la única psicòloga que he anat (tres sessions i vaig dessistir..) em va dir que potser era molt tímida i poc sociable o que simplement m’agradava estar sola. Però no em va sol.lucionar el problema. Moltes gràcies d’endavant.

Ho vaig explicar (extensament) a la primera entrada del blog.

Però igualment et faré un resum:

Sempre havia sabut que era diferent, però no tenia les eines per saber més, no sabia que existia una cosa que es deia Asperger.

Fins al dimarts 7 de febrer del 2017, que estava dinant amb el meu germà, i em va dir que “m’havia d’explicar una cosa”, que es pensava que jo era asperger.

El mateix dia 7 de febrer a la tarda, havia quedat amb una amiga (terapeuta ocupacional) per fer un cafè. I li vaig explicar el que m’havia dit el meu germà, i va somriure. Ella em va acabar explicant que el dia que ens vam conèixer, el primer que va pensar és que jo era asperger.

El dimecres 8 de febrer, vaig tornar a quedar amb la meva amiga, i vam seguir parlant del tema asperger. I em va recomanar un llibre: “l curiós incident del gos a mitjanit”. Doncs resulta que aquest llibre me l’havien regalat fa poc, perquè li “recordava al protagonista”.

Per acabar, el dijous dia 9, i després de molt buscar informació i donar-hi voltes, vaig parlar amb una amiga de fa molts anys, i li vaig explicar que pensava que era asperger. La seva resposta va ser: “fa anys que ho sé”.

En resum, resulta que diverses persones del meu voltant (sense contacte entre ells) sabien/pensaven/sospitaven que jo era asperger.

Si et vols fer una idea, pots fer alguns dels tests en línia que hi ha. No és el mateix que el diagnòstic, però serveix per fer una idea. I s’ha de contestar amb la ment oberta, per què els adults podem haver interioritzat i normalitzat tant els símptomes aspergers que és possible que donem negatiu als tests en línia.

Els millors tests que m’he trobat són:

• Aspie-quiz: http://rdos.net/eng/Aspie-quiz.php
• EspectroAutista: http://espectroautista.info/adultos.html
  

  Terapeuta

Hola Carles, Gràcies pel teu blog. L’he descobert fa poc i m’està ajudant a entendre millor el meu fill de 5 anys. De moment no hem buscat diagnòstic per ell, però té diversos trets d’Asperger. M’agradaria saber com vas conèixer la terapeuta que tens ara i si me’n podries donar les dades de contacte.

Doncs la meva terapeuta me la vaig trobar!

Un cop vaig descobrir que era asperger, vaig veure la necessitat de tenir el diagnòstic.

Primer vaig anar a la seguretat social (CSM), però no em van prendre en serio (em van diagnosticar de tot menys d’asperger). 

També vaig buscar psicòlegs privats, però no vaig ser capaç de trobar un expert en asperger en adults (i menys per la meva zona).

M’havia de sentir coses com ara coses com ara:

• “no ets asperger perquè has tingut parella”
• “no ets asperger perquè tens feina”
• “no ets asperger perquè podem tenir aquesta conversació”
• “no ets asperger perquè mires als ulls”
• “no ets asperger, tens un trastorn límit de la personalitat” (i coses pitjors, em van deixar de psicòpata cap amunt, però ja ho explicaré un altre dia).
• Etc.

Així que estava bastant desesperat, i em sentia impotent. Com pot ser que jo sàpiga més del tema (asperger) que els mateixos psicòlegs? 

Fins que un dia vaig anar a la presentació del llibre: “Mundos Invisibles” de la Maria Portella. Jo vaig fer una petita intervenció, i en acabar em van venir a saludar els pares d’un noi Asperger. Vam estar xerrant de coses aspergers, i quan els vaig explicar les dificultats per fer el diagnòstic, em van dir que ells ho havien fet al centre d’autisme de la garriga (CERAC). I em van dir que allí (malgrat el nom) potser em podrien ajudar.

Al cap d’uns dies vaig enviar un WhatsApp. Que per cert, a tot arreu s’hauria de poder fer consultes per WhatsApp, va molt bé als que tenim problemes per parlar per telèfon. Ni que en aquest cas em van respondre que havia de trucar per demanar hora . Així que vaig acabar trucant (em va costar uns dies poder trucar), em van fer un miniqüestionari per telèfon (que necessitava, perquè pensava que era asperger, etc.),  i em van donar hora per al cap de 2 o 3 setmanes per fer el diagnòstic.

Vaig anar i en dues sessions, per fi, vaig tenir el diagnòstic d’asperger. També em van dir que hi havia l’opció de fer teràpia allí mateix, però no vam concretar res.

Vaig estar unes setmanes o mesos “parat”, fins que un dia vaig decidir que era el moment de començar teràpia, i em vaig tornar a ficar en contacte amb ells. I casualment, em van dir que justament acabava d’entrar una psicòloga nova i que creien que era perfecte per mi. I ho van encertar!

I aquesta és la història de com vaig conèixer l’Anna, la meva terapeuta (psicòloga).