Eps, que m’han fet una entrevista al diari Tarragona Digital!
La podeu llegir al següent enllaç:
https://tarragonadigital.com/area-metropolitana/sindrome-asperger-associacio-aspercamp-tarragona
Al principi de l’entrevista estava una mica nerviós. Però de seguida em vaig anar calmant, i aleshores el problema va ser un altre: que no controlava el que deia/sortia de la meva boca!
Més d’un cop i de dos vaig explicar alguna cosa i segons després el meu cervell deia “no merda, això no calia que ho diguessis”. O vaig dir alguna paraula mal sonant, com ara el “gilipolles” 
.
Malgrat tot, el resultat ha quedat bé, oi?
Sortir de l’armari
Sempre he explicat (d’ençà que ho sé) que sóc Asperger, mai me n’he amagat. A la vegada mai ho havia “anunciat”, mai ho havia fet públic. Per tant seguia sent quelcom privat.
Però a l’entrevista surt el meu nom i una fotografia, així que era difícil amagar-ho més! Així que he aprofitat per sortir de l’armari (asperger), i ho he fet explicat a les meves xarxes socials.
I no puc estar més content del resultat tant de l’entrevista com de la sortida de l’armari.
He rebut desenes de missatges de suport (tant en públic com en privat) d’amics, coneguts, companys, lectors, clients, etc. Tots positius (cap de negatiu).
Ara ja és públic. Per exemple, si un dia vaig a una entrevista de feina i decideixen “investigar”, trobaran què sóc Asperger. Però no em preocupa. Com ja he dit alguna vegada, crec que és bo que se sàpiga i que es conegui.
El fet d’explicar-ho pot ajudar molt a les altres persones a entendre’ns i ajudar-nos quan faci falta. I per això he acceptat l’entrevista, faig TEActivismne, i he sortit de l’armari asperger!
43 anys. TEA, asperger, autista, TDAH, dislèxia, discalcúlia, …
Enginyer tècnic elèctric, Enginyer industrial i Enginyer informàtic.
Professor de secundària i programador de videojocs/webs.
Diagnosticat amb TEA el 2018, TDAh el 2021.