Respostes concretes a preguntes concretes #9 – Diagnòstic

Acabo de trobar el teu blog, primer donar-te les gràcies per tota aquesta informació. El meu fill té 14 anys, una professora a 5è, em va insinuar que podria ser asperger. Realment, jo mai havia sentit a parlar i vaig començar a llegir sobre el tema, no ho veia clar. Avui llegint el teu blog, i al ser en primera persona m’he adonat que molts dels comportaments que té són similars. Però ara em plantejo…. Per on començo, com el puc ajudar… on el porto perquè el puguin diagnosticar. Si em poguessis ajudar…. Moltes gràcies

Bona pregunta, i de fet és una pregunta recurrent que m’han fet diverses vegades!

Per desgràcia, obtenir el diagnòstic no és fàcil (i com més gran és la persona pitjor). I depenen d’on es faci pot ser un procés llarg i dur (i car).

Però no puc deixar d’insistir l’important que és el diagnòstic precoç, per poder treballar, per exemple les habilitats socials, quan el cervell encara té certa plasticitat. A més, amb el diagnòstic et permetrà trobar les eines adequades per ajudar, no és el mateix ajudar a un TEA que a un NT o  que a un TDAH, etc.

Tornant al tema: perquè et facin el diagnòstic hi ha diverses opcions, públiques i privades, i segons l’edat o el lloc d’on siguis és millor un lloc o un altre.

En resum: amb 14 anys, pots provar la seguretat social, però vigilant el metge que et toca.

A continuació, un llistat de diferents centres i de com funcionen, ordenats segons si són seguretat social, associacions o privats:

Seguretat social (públic)

És possible, però no fàcil, fer el diagnòstic per la seguretat social. Com deia abans, dependrà de l’edat, com més jove sigui l’asperger, més facilitats tindràs.  I pel contrari, om més gran més difícil, menys recursos, menys centres especialitzats, i menys possibilitats per fer el diagnòstic. De fet en adults es casi impossible 

Per desgràcia aquest camí no és senzill, pot ser que et trobis en portes tancades, o metges no especialitzats que et negaran qualsevol diagnòstic, fent que el camí es torni un cul de sac.

En aquests casos, el procediment és: anar al metge de capçalera, i que des d’allí et derivin al servei corresponent (segons l’edat).

CDIAP: Centres de desenvolupament infantil i atenció precoç
0-6 anys

CSMIJ: Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil
<18 anys

CSM: Centre de Salut Mental
La resta

Aquí és qüestió de sort: si et toca un metge sensible o que conegui del tema, pot anar bé. Ara ve, si et trobes algú no especialitzat o que “no cregui” en l’asperger (i malauradament encara n’hi ha), et pots anar fotent cops de cap contra la paret una vegada i una altra.

Avantatges:

    • Gratuït.
    • És el diagnòstic que té més valor per a l’administració publica.

Inconvenients:

    • Dificultat per aconseguir el diagnòstic.
    • Molt desconeixement de la Síndrome d’Asperger.
    • Hi ha pocs professionals especialitzats en adults.

Autisme La Garriga

És un centre situat a La garriga, amb més de 40 anys d’història i experiència en l’autisme. Hi ha diverses seccions, segurament la més coneguda és la residència per a autistes.

Però també hi ha el CERAC (Centre Especialitzat de Rehabilitació de persones amb Autisme de Catalunya), integrat a la xarxa pública del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. En altres paraules, fan el diagnòstic de TEA per la seguretat social.

De fet, a mi em van diagnosticar allí, i em van tractar molt bé!

https://www.autisme.com/autisme/diagnostic-de-l-autisme-i-consultoria.html

https://www.instagram.com/autismelagarriga/

Avantatges:

    • Entra per la seguretat social.
    • No cal que et derivi el metge de capçalera, es pot trucar directament,
    • Tenen MOLTA experiència en adults.

Inconvenients:

    • Que només visiten a la Garriga.
    • Dificultats per fer teràpia (però ho estan treballant per solucionar-ho).

Consell: si tens dubtes d’on anar i no ho tens massa lluny, vés aquí directament, ja que evitaràs molts tombs, mals de caps i falsos diagnòstics.

Associacions

Hi ha diverses associacions d’asperger (o TEA) per tota Catalunya, que donen el suport on la seguretat social no arriba. A més, normalment també fan diagnòstics.

Són moltes les persones que van al metge de capçalera o CSM, i que per falta de recursos o desconeixement els deriven cap a una associació.

Avantatges:

    • Solen ser més econòmics que els centres privats. El diagnòstic pot costar 200-300 euros depenent de l’associació.
    • Solen tenir molta més experiència que els centres públics de salut mental (CSM).
    • Podràs fer teràpia al mateix lloc, sigui individualitzada o en grup.
    • Solen tenir grups d’oci, o 

Inconvenients:

    • Algunes associacions, com és lògic, et demanen que et facis soci per poder fer el diagnòstic.
    • Algunes associacions pot ser que tinguin poca experiència en adults, ni que cada cop en tenen més.

Aquí un llistat (d’algunes) de les associacions que hi ha a Catalunya:

Tarragona:

Associació Asperger-TEA del Camp de Tarragona (Aspercamp)
https://aspercamp.cat/

Manresa

TEA [asperger] Catalunya Central
https://www.teasperger-catcentral.com/

Girona

Associació Síndrome d’Asperger Girona (SAGI-TEA)
http://www.asperger-girona.es/

Lleida

Associació Síndrome Asperger TEA Lleida
https://www.facebook.com/asperger.lleida/

Barcelona

Altres

Privat

Per acabar, hi ha l’alternativa del privat. Aquí has de preparar mínim 300 euros.

En principi serviria qualsevol psicòleg/psiquiatre privat, però s’ha de vigilar que el centre o la persona conegui i sàpiga d’asperger, ja que si no pot ser temps i diners perduts.

Avantatges:

    • Possibilitat de fer teràpia després del diagnòstic.

Inconvenients:

    • Car, el diagnòstic pot rondar els 500 euros.

Com deia, hi han MOLTS centres o psicòlegs privats, així que només ficaré els més coneguts o que algú em confirmi que realment funcionen (en adults).

IDAPP

Institut de Diagnòstic i Atenció Psiquiàtrica i Psicològica

En aquest centre trobem per exemple, la Dra. Noemí Balmanya.

http://www.idapp.es/ca/

Centro IGAIN

Institut Global d’Atenció Integral al Neurodesenvolupament

En aquest centre trobem per exemple, la Dra. Amaia Hervás.

Telèfon: 938 32 54 51

3 respostes a «Respostes concretes a preguntes concretes #9 – Diagnòstic»

  1. Només un apunt. El CDIAP cobreix fins als 4 anys, si després vols continuar el tractament, l’has de pagar. Hi ha una mena de limbo entre els 4 i 6 anys en la cobertura pública, on és massa gran pel CDIAP i massa petit pel CSMIJ. Jo he aconseguit que comencin a avaluar el meu fill al CSMIJ amb 5 anys, ja que el van donar d’alta al CDIAP als 4 anys amb un diagnòstic que no es corresponia amb el seu comportament, i que no va millorar durant el següent any. He tingut molts entrebancs però, tants com els que describiu al diagnòstic d’adults: tant el pediatre com el colegi només es fixaven en l’informe del CDIAP, amb el que ja dic no estavem d’acord. A nosaltres no ens volien escoltar, segurament degut a la ENORME FALTA DE MITJANS PROFESSIONALS, que fa que atenguin primer els casos molt greus (dificultats d’aprenentatge bàsicament, per evitar el fracàs escolar??)
    Vaig arribar a la conclusió de que si el nen va aprenent els conceptes, tot i que sigui amb molta dificultat i retard, entenen que és per falta de maduresa i que més endavant millorarà. Jo només demanava que això m’ho confirmés un professional que entengués l’Asperger i altres trastorns del desenvolupament. Es veu que demanava massa…
    Per tant, crec que millor que començar a parlar d’una sospita, parlar de problemes “reals” que la majoria de gent conegui i que puguin ser greus: ansietat, depressió… Una vegada estiguem davant d’un professional qualificat, podem parlar de sospites.

    M’agrada moltíssim aquest blog, segueix així!

  2. Nosaltres, en el camp privat, estem molt agraïts al UTAE de Sant Joan de Déu. Quan ens van dir q la nostra filla adolescent era TEA, vam intuir de seguida q era el diagnòstic correcte. Havíem perdut 3 anys en altres llocs, amb diagnòstics que no ens convencien, com ara TDAH sense hiperactivitat.
    Moltes gràcies pel teu bloc. Ens ajuda molt a entendre el cervell TEA.

  3. Hola nosaltres convinem CIAP i privat a Igain i la veritat que la teràpia privada dona molt bon resultat , son mes hores i no tens límit d edat , poden venir a casa a fer la teràpia s ajusten a les necesitats fan un estudi molt complert i s’ avança molt, el resultat es molt positiu. El meu fill te 4 anys es asperguet alt funcionament i es marevellós tot el que estem aprenen per ajudar-lo, cada dia ens sorprên. I la seva teràpia també es la nostre.
    Gràcies , un blog fantàstic!

Respon a JM Cancel·la les respostes

A %d bloguers els agrada això: