Mites sobre l’asperger #6

Mite: “L’asperger millora amb l’edat”.

Realitat: L’asperger no millora, no passa i no desapareix amb l’edat.

Està demostrat que el cervell asperger funciona i està cablejat de forma diferent que el neurotípic, i això no es pot modificar. No hi ha cura, i tampoc hi ha medicaments o teràpia que facin que siguem menys asperges.

Per tant: naixem amb el cervell asperger, i morirem amb el cervell asperger.

A vegades pot semblar que millorem, o pot semblar que som menys asperger, però és només una aparença, realment no hem deixat de ser-ho. Només aparentem ser menys aspergers.

Alguns dels motius pel que passa això són:

  • Es pot millorar alguns dels símptomes.
  • Es pot aprendre a fingir i a semblar menys asperger.
  • Es poden aprendre estratègies per compensar algunes mancances.
  • La teràpia ens ajuda donant eines per millor algunes de les dificultats.
  • Hi ha medicaments que poden ajudar amb alguns dels símptomes o comorbiditats.

Però malgrat tot això, seguirem sent igual d’aspegers.

2 respostes a «Mites sobre l’asperger #6»

  1. Totalment d’acord. A mi sempre m’agradat pensar (amb il·lusió i esperança) que som el que som i com som, però també podem millorar i créixer en habilitats, d’aquelles que ens manquen o no tenim com innates. De fet en experiència propia i també en altres properes, hem fet procesos d’aprenentatge i desembolupament d’habilitats, de manera diferent i amb tempos diferents, gràcies a les bones capacitats i qualitats que també tenim.
    El nostre cervell està cablejat diferent, però ningú ens nega que sigui plàstic, cal trobar les heines i la manera adecuada per cadascú. Sense deixar de ser nosaltres mateixos, això mai.

  2. El cervell canvia amb l’edat. Hi ha menys activitat cerebral, es sintetitzen menys neurotransmissors, falla la memòria, etc. Aquest canvi en l’activitat cerebral pot donar la idea que millori l’Asperger igual que pensem que els vells són persones més madures que els joves però és simplement envelliment cerebral.

Deixa un comentari