Llengua de signes

El divendres 14 va ser el dia internacional de la llengua de signes, tenia preparada aquesta entrada però no la vaig poder publicar, així que ho faig avui!

Sabíeu que hi ha relació entre la llengua de signes i l’autisme?

Tots coneixem que els autistes clàssics o de Kanner tenen problemes amb el llenguatge oral i/o que són no-verbals. Alguns fan servir sistemes alternatius a la comunicació, sistemes visuals, per exemple pictogrames o llengua de signes.

La llengua de signes no fa servir lletres ni paraules, la llengua de signes és molt visual. Això pot ajudar a les persones que tenen problemes amb el llenguatge oral o a les persones que pensem amb imatges (en comptes de paraules).

Experiència personal

Personalment, vaig aprendre llengua de signes fa uns anys, i em vaig enamorar, m’hi vaig enganxar.

I sense saber-ho, perquè en aquell moment no n’era conscient, em va ajudar a millorar molt dos aspectes que no eren el meu fort: l’expressivitat facial i la comunicació no verbal.

Abans d’estudiar llengua de signes catalana (LSC), com a bon aspergers, era molt poc expressiu i gesticulava molt poc al parlar. Però això és molt important en la comunicació en llengua de signes, així que en els 4 anys que vaig estudiar LSC, vaig haver de practicar molt les dues coses. Així que gràcies a la llengua de signes he après o vaig millorar molt tot el referent a la comunicació no verbal: gesticular, expressions facials, etc. 

A més, en moments que estic no-verbal o tinc mutisme selectiu (ja en parlaré un altre dia), se’m fa més fàcil comunicar-me amb llengua de signes.

Anècdota: sabeu que m’he trobat amb persones que m’han dit: “tu no ets asperger perquè gesticules molt”? Als que els responc: “ho vaig aprendre en estudiar llengua de signes”.

 

2 respostes a «Llengua de signes»

  1. Jo no sé llengua de signes, però m’hi has fet reflexionar que des de petit pel mutisme selectiu i pel fet de parlar tan baixet, a la gent li costava moltíssim entendre’m. Llavors vaig desenvolupar una gestualitat exagerada, cada expressió l’acompanyava d’un gest (com per exemple el gest de menjar amb els dits tots junt apuntant a la boca), i no va ser fins que un conegut va començar a imitar-me burletament, que no en vaig ser conscient de la meva gestualitat. I aquest fet em va provocar inseguretat i més mutisme.

Deixa un comentari