Resum 3a Trobada Sóc Asperger – Barcelona

Doncs ja tenim aquí el resum de la 3a trobada, que fins ara ha estat la que més assistència ha tingut. Perquè malgrat les dificultats que vam tenir en quedar, la poca capacitat de concretar un dia, de comprometre’s, o de dir si ens quedaríem a dinar, vam ser 23 persones!

En el primer lloc de trobada, de fet a un bar “cutre” del costat (perquè quan vam arribar el que teníem pensat estava tancat), ens vam reunir 15 persones. El problema era que estàvem a una terrassa al costat del carrer, i era difícil mantenir una conversa o simplement sentir el que deia la persona del costat.

Com ja és tradició en les diferents trobades que hem fet, i mentre anava arribant la gent, vam fer una ronda de presentacions. I entre les interrupcions, els cotxes, i que érem molts, es va allargar prop de dues hores! Cal dir que tothom li va agradar la idea de les presentacions, ja que és una forma de què tothom intervingui almenys un cop, d’animar a la participació i de què ens acabem de conèixer una mica més.

I un altre cop, em va sorprendre que la majoria de les històries personals tenien molts punts en comú: depressió, ansietat, assetjament escolar (i laboral), baixes, sentir-se estrany, no comprés, sol, i ser diagnosticat en els últims mesos o anys. El patró es repeteix malgrat que no tenim res a veure un amb altre, excepte que tots som aspergers.

A les 12 vam anar cap al segon lloc de trobada, on va anar arribant la gent que faltava. Fins a arribar a les 23 persones! 12 homes, 11 noies. Amb edats dels 20 i pocs, als 60 algo. Malgrat ser una trobada oberta a tothom, només hi havia 3 neurotípics (o no aspergers). Em va donar la sensació que els neurotípics van estar molt a gust. A la vegada, sembla que el fet que hi hagués “acompanyants” neurotípics no va fer que la gent no se sentís a gust o que no poguéssim parlar de qualsevol tema.

Al segon lloc de trobada (El taller – Bar cultural, del Clot), vam estar molt més a gust que al primer lloc. A més, ens van tractar molt bé i ens van permetre moure les taules i tancar una porta corredissa per aïllar una mica el soroll.

Un cop acabades les presentacions, vam intentar mantenir una sola conversa els 23, però va ser impossible. Així que es van fer diferents grups/converses paral·leles.

Es van tocar molts temes, no els recordo tots, però alguns van ser:

  • De les dificultats dels aspergers que som (o han estat) professors interins (amb els canvis de centre, equip directiu, companys, alumnes) cada any.
  • Les similituds i diferències entre els aspergers i els psicòpates. I és que molts de nosaltres ens havíem trobat amb un psicòpata a les nostres vides. Un altre tema que se’n parla poc, i que tinc una entrada preparada pel blog.
  • Sentiments: com sentim? com ho expressem? com ho vivim?
  • Sobre l’existència o no d’un asperger lleu.
  • La discapacitat: com, per què, etc.
  • La (mala) percepció del temps.
  • Depressió en les noies aspergers (i en general). En el moment que es va preguntar, hi havia 6 noies, de les quals 5 van dir que havien tingut o que tenien depressió.
  • Relacions de parella entre aspis i NT i entre dos aspis.
  • Insomni i cicle circadiari.
  • De les intoleràncies alimentàries (gluten, lactosa, altres).
  • La necessitat de tenir les mans ocupades o jugar amb alguna cosa amb les mans.
  • La falta de propiocepció.
  • Dels fills d’aspergers, i de la genètica.
  • Sobre documentals sobre aspergers: “Esto no se pregunta”, peixos d’aigua dolça.
  • De la falta de filtres al parlar, i de com quan estem entre aspergers solem “baixar” les defenses i encara en tenim menys.
  • Com organitzar millor les pròximes trobades.

Un tema que va sortir diverses vegades va ser sobre les associacions que hi ha d’aspergers (i que la majoria són de pares i mares de), que si hi havia cap associació d’aspergers adults, i/o la necessitat de tenir una associació d’aspergers adults. Aquí és quan vaig aprofitar per explicar que fa poc vaig crear/legalitzar una associació d’aspergers adults, i que ara s’havia d’acabar d’engegar: fer una pàgina web, permetre que la gent s’inscrigui, etc. I la resposta va ser molt positiva, la idea va agradar.

A dinar només ens vam quedar 13 persones, això va ajudar a reduir la taula, i a fer que les converses fossin més intimes i més pròximes.

I de sobte, eren les 5! El local on estàvem tancava, així que uns pocs (6 persones) vam decidir continuar mentre fèiem un gelat. Al final vam aguantar fins a les 20:30 del vespre!

Com a conclusions finals:

  • Tenim ganes de quedar, de fer coses, de moure’ns, de socialitzar, de relacionar-nos, de fer activisme, etc.
  • Hi ha la necessitat de trobar-se, parlar i compartir amb “iguals”.
  • Ens agrada ficar la cara a les persones amb les quals parlem virtualment (a través del grup de WhatsApp).

I una pregunta que es va repetir molt: la següent trobada per quan?

Doncs evidentment repetirem. Però perquè la gent s’ho pugui organitzar millor, la idea és a partir del setembre buscar una periodicitat, per exemple, el primer cap de setmana de cada mes. L’altre problema serà el lloc, però ja ho solucionarem!

2 respostes a «Resum 3a Trobada Sóc Asperger – Barcelona»

  1. El tema de la psicopatia m’interessa molt, jo n’he conegut a dos (d’un estic segura i l’altre em ballen algunes coses, però té molta pinta, aquest últim em va tocar de molt aprop) i des de llavors que vaig buscar informació. Jo crec que un psicòpata és molt oposat a un aspie: no tenen moral, ni sentit de la justícia, ni capacitat d’introspecció, i tenen moltes habilitats socials. Menteixen de forma totalment natural, i si els enganxes segueixen mentint o van girant la truita.
    Sé que no dic res de bo però això és el que m’han aportat.
    Se’m va passar la trobada sinó hagués vingut! (No sé si com a aspie o com a neurotípica… Com a jo, i prou xD). Encara que amb la presentació ho hagués passat fatal…

Deixa un comentari