El primer cop que li vaig dir a la meva (ex) psicòloga que sabia sospitava que era asperger, ella em va preguntar si tenia rutines. La meva resposta va ser: “no, no tinc rutines”. I vaig afegir: “Potser alguna a la dutxa, però res greu”. I em vaig quedar tan ample!
Tot seguit ella em va dir que no era asperger perquè no tenia rutines (i perquè havia tingut parella, i perquè tenia feina, i perquè mirava als ulls, i perquè no tenia to de veu monòton i …).
I que equivocats que estàvem tots dos!
Que va passar?
Jo no em coneixia prou bé, vivia en el meu “mon”, i pensava que el que feia era el “normal” o que li passava a tothom. Inclòs ara, per mi segueix sent el “normal”.
Però vist des de fora es veu diferent. Parlant de les rutines amb una amiga que em coneix molt, em va dir: “Tot el teu dia a dia és una rutina”.
I és així, tot jo sóc una rutina.
Però que són les rutines autistes?
És difícil de dir, ja que cada persona interpreta coses diferents per rutines.
Inclús els especialistes no es fiquen d’acord. Un dia un psicòleg em va preguntar si tenia rutines, li vaig dir que si i li vaig començar a explicar algunes d’elles. I em diu: “No no, em referia a rutines autistes, certes coses o moviments que has de fer, i que si no les fas, no estàs tranquil”. El que es coneix com a “stimming”.
Així que les rutines engloben diverses coses:
- Fer-ho tot sempre de la mateixa manera.
- Fer cada dia el mateix.
- Escoltar sempre la mateixa música.
- Veure les mateixes pel·lícules.
- Menjar sempre el mateix.
- Els moviments repetitius auto-estimulatoris o stimming.
- Etc.
En properes entrades parlaré de per què tenim rutines, per què són importants, per què serveixen.
43 anys. TEA, asperger, autista, TDAH, dislèxia, discalcúlia, …
Enginyer tècnic elèctric, Enginyer industrial i Enginyer informàtic.
Professor de secundària i programador de videojocs/webs.
Diagnosticat amb TEA el 2018, TDAh el 2021.