Ja fa una mica més d’una setmana que va començar el confinament, i us volia explicar com ho estic vivint. Abans de res dir que és el meu punt de vista personal. Potser hi han altres aspergers s’hi senten identificats, però segur que no tots.
Per la majoria de les persones el confinament està sent molt difícil: no poder sortir de casa, no poder anar a passejar, no poder anar a menjar a fora o al bar, no poder quedar amb els amics, etc.
Però no és el meu cas. Cap d’aquestes coses formaven part de les meves aficions o de les meves activitats normals. Sí, fins ara sortia de casa cada dia per anar a treballar, però no ho trobo a faltar (sortir de casa). Perquè treballar ho segueixo fent a distància com puc.
La distància social, que tan de moda està ara, ja formava part de mi (i segurament de molts aspergers) abans del confinament. Els meus cercles són petits i puc estar mesos sense quedar-hi, veure’ls o parlar-hi.
La qüestió és que trobo poca diferència entre el confinament i el meu estil de vida normal. De fet, m’he passat confinat moltes èpoques de la meva vida: sense moure’m de casa i sense ningú amb qui parlar. I per desgràcia és molt habitual en aspergers.
Així que ni trobo a faltar el fet de sortir de casa, ni en tinc la necessitat. Potser sí que trobo a faltar la partida amb els amics, però tampoc la fèiem cada setmana (ni cada mes). I per compensar ara tinc més temps per jugar a casa :-)
En resum, per mi el confinament té més punts positius que negatius!
Punts positius
- Més temps per mi.
- Més temps pels meus interessos especials.
- Puc quedar-me a casa sense que se’m jutgi.
- Menys cansament social.
- Menys hipersensibilitat sensorial.
- Menys burnouts.
- No he de ficar-me la mascara.
(I seré sincer, estava en un moment de la meva vida que necessitava una parada).
Punts negatius
Per també hi ha coses dolentes:
- Abans del coronavirus, havia aconseguit amb molt de treball i esforç una rutina molt estable, i se n’ha anat a norris.
- La meva capacitat per concentrar-me s’ha reduït molt.
- Sí que trobo a faltar les trobades aspergers, però ja recuperarem quan passi la crisi!
43 anys. TEA, asperger, autista, TDAH, dislèxia, discalcúlia, …
Enginyer tècnic elèctric, Enginyer industrial i Enginyer informàtic.
Professor de secundària i programador de videojocs/webs.
Diagnosticat amb TEA el 2018, TDAh el 2021.
👍👌😄
Hola Carles, soc Sergi (43), ja saps qui soc, i be,jo tambe necessitava una parada, sempre treballant i amb la disfressa de NT, es complicat…
Tambe, com bon aspi, el confinament em va molt be, i si no fos per la nena, que jugo amb ella 8h al dia, faria milers de coses!!! Que hi farem…
Totalment d’acord. Per mi, la dedicacio a tasques purament intel.lectuals (treball, estudi, lectura, escriure. etc.) sense vida social es zona de confort i pertant no trobo a faltar la vida social, per be que aquesta sigui convenient i tingui diversos punts positius.
Bravo!!!! 🙂
Mi hijo y yo estamos de maravilla. Si no fuera por lo que significa este confinamiento, para nosotros es un regalo. ¡Nos cuesta hasta salir a tirar la basura! Y si tenemos que comprar algo de víveres esperamos casi a la hora de cierre. Sin ruido, sin teléfonos sonando, sin gente que grita ni te empuja.
Hola Carles!
Jo tambe necessitava parar encara que estic teletreballant acompanyant families i no puc abaixar la guardia. El que trobo a faltar mes es el contacte amb la natura, sortir a la muntanya, caminar pel bosc…a casa treballo, estudio, pinto, estic per la familia que falta feia…no tinc temps per avorrir-me
Gracies pel blog!
Estic confinat amb la meva companya que ho està passant fatal per no poder abraçar els fills i la néta, i de retruc, ho passo malament jo.
No puc anar a l’hort, no puc anar a la muntanya que és on realment m’agradava aïllar-me. Pinto aquarel·les, estudio aranès i toco la guitarra. L’any passat em van operar primer de l’esquena i després del peu, i per recuperar-me necessitava caminar… però no tinc cap certificat i els metges són a 36 km (a Barcelona)
Quan acabi el confinament tornarem a començar.
Sí així és també pel meu fill de 18 anys. Molta feina de la universitat, massa i tot penso jo, però ell sense gens d’estrès ni cansament.
Una servidora aprofito per mirar tots els capítols de The good doctor.
Teníem moltes ganes d’assistir a la teva xerrada a Tarragona, esperem que la propera ens vagi bé, m’agradaria molt que el meu fill escoltés tot el que tens a dir.
Salut!!
Hola Carles, només un apunt per tots aquell@s que en futur necessiteu fer un sortideta, pendre l’aire o passejada, informar-vos que ho podeu fer lliurament sempre que porteu a mà un justificant especial per aquests cas que podeu demanar al vostre psiquiatre o psicòleg; o sols amb el certificat del CAD si el teniu.
Salut.
M identifico amb moltes coses que dius Carles, i el meu fill que també té TEA està encantat de la vida i només vol q s allargui el confinament. A mi en tranquil.litza el silenci al carrer doncs tinc sensibilitat al Soroll, i no he de dur la màscara de NT, però trobo molt a faltar passejar, córrer pq a mí cansar me físicamente m ajuda a relaxar me. Eli