Mite: “Els aspergers no tenen emocions“.
Realitat: Alguns de nosaltres tenim Alexitímia: tenim dificultats per identificar, entendre i ficar nom a les emocions, però emocions en tenim!
A vegades es confon l’Alexitímia com que no hi ha emocions. Però no té res a veure.
Si, a vegades em costa saber si estic content o trist, o em costa detectar si tinc ansietat, o em costa explicar el que sento. Però això no vol dir que no ho senti.
Tinc emocions i moltes, i com sempre, són i es mostren diferent que en els neurotípics!asp
43 anys. TEA, asperger, autista, TDAH, dislèxia, discalcúlia, …
Enginyer tècnic elèctric, Enginyer industrial i Enginyer informàtic.
Professor de secundària i programador de videojocs/webs.
Diagnosticat amb TEA el 2018, TDAh el 2021.
👌👌👌👏👏👏
Jo tinc sovint emocions barrejades. Se’m barreja la tristesa amb la ràbia i sovint quan hauria d’estar trist estic enfadat i reacciono contra les persones o contra mi mateix.
També tinc la llàgrima fàcil, i se’m fa un nus a la gola veient imatges del coronavirus o l’altre dia en un concert de la tele. En canvi, no m’emociono amb la meva néta, i no sento tristesa perquè fa tres setmanes que la veig electrònicament…
Com a bon machito no sé acompanyar una dona que plora, i faria qualsevol cosa per a que parés.
En fi, paro, perquè més que un comentari això sembla una teràpia…!
A mi tambe em passa aixo de no saber identificar les emocions. Soc molt sensible i de seguida em salten les llagrimes, en especial si discuteixo amb algú… llavors ve la pregunta “per qué plores? Que et passa?” “no ho se…” “com no ho has de saber?! No ho vols dir…” pero es que no ho se!! 😣 que complicat eh jeje
Soc una Asperger hipersensible a l’art i a la bellesa. La música de Bach o de Mozart em fa saltar molt fàcilment les llàgrimes perquè em fa sentir en pròpia pell la síndrome de Stendhal. En canvi, soc zero empàtica amb les persones. Qualsevol cosa que m’expliquin, no em produeix cap emoció i només sé donar respostes racionals i objectives, en comptes de donar-los un copet a l’espatlla i dir que “tot anirà bé”, perquè sé que és mentida i jo detesto la hipocresia social.