Tenia pendent fer el resum de la xerrada que vaig fer a Manresa el 16 de febre, i fins ara no ho havia pogut fer.
Després de tants de temps, dubtava si fer-la o deixar-ho estar. Al final, com es pot veure, he decidit escriure-la perquè hi ha uns aspectes interessants que vull comentar.
Per començar, agrair a l’associació Asperger Catalunya Central per confiar amb mi per fer la xerrada del dia Internacional de la Síndrome d’Asperger. A més em vaig sentir molt ben acollit i em van tractar molt bé.
El lloc, que em va costar trobar, era espectacular: un mini-teatre molt ben equipat. Al principi semblava que havia d’haver-hi pocs assistents, però per sort es va acabar omplint amb unes 100 persones de públic.
La xerrada va ser similar a les anteriors a Tarragona i Barcelona, així que ja no hi entro.
La diferència principal amb les dues xerrades anteriors va ser:
- Que el local era un teatre, per tant el públic estava una mica més lluny i a les fosques. Això va fer que em faltes el feedback dels assistents.
- No em vaig ficar l’ordinador a prop, així que estava sol davant del perill amb la pantalla del projector darrere.
Aquestes dues coses, va fer que estigués una mica més nerviós/insegur que els altres cops. Res greu però! Simplement tenir-ho en compte per pròxims cops (quan passi el confinament).
En acabar la xerrada les preguntes es van allargar molt: tant a dalt de l’escenari com després individualment. I em vaig emportar la mateixa impressió que a les xerrades anteriors: hi ha molta necessitat de saber, de compartir, de preguntar! Així que seguiré treballant per fer-ho!
43 anys. TEA, asperger, autista, TDAH, dislèxia, discalcúlia, …
Enginyer tècnic elèctric, Enginyer industrial i Enginyer informàtic.
Professor de secundària i programador de videojocs/webs.
Diagnosticat amb TEA el 2018, TDAh el 2021.