Mite: “La Síndrome d’Asperger ja no existeix“.
Realitat: Malgrat que els diagnòstics nous siguin de TEA, molts tenim el diagnòstic d’asperger o ens hi identifiquem, per tant segueix existint!
D’ençà que el DSM-5 va ajuntar l’asperger i l’autisme clàssic en un sol diagnòstic, el Trastorn de l’Espectre Autista (TEA), se senten algunes veus que neguen o no accepten el diagnòstic o el sentiment d’asperger.
L’origen del mite és que actualment difícilment et diagnosticaran oficialment d’asperger, perquè els dos principals manuals (DCM-5 i ICD-11) ja no parlen d’asperger sinó de TEA.
A més, a vegades s’intenta desprestigiar l’Asperger, però aquest és un meló que obriré un altre dia, ja que avui Dia Internacional de l’Asperger no toca!
Però molts de nosaltres vam començar l’aventura del TEA amb el diagnòstic d’Asperger, així que malgrat que a algunes persones no els hi agradi: som i seguirem sent Asperger (i TEA, i autistes).
43 anys. TEA, asperger, autista, TDAH, dislèxia, discalcúlia, …
Enginyer tècnic elèctric, Enginyer industrial i Enginyer informàtic.
Professor de secundària i programador de videojocs/webs.
Diagnosticat amb TEA el 2018, TDAh el 2021.
Hola Carles, jo vull reivindicar que sóc asperger, ho dic en el metge, a la meva professora d’anglès de l’ Escola Oficial d’Idiomes, però tinc la sensació que quan diem que tenim TEA la gent es queda superada per la situació, que si fins aquell moment ens tractaven d’una manera de sobte es queden com espantats. Penso que fas molt bé de tenir aquest blog i que les persones amb autisme hem de dir que ho som, sentint-nos molt dignes. Si tots reivindiquem que som i que no cal ser neurotípic per fer les coses bé, arribarà un dia que dir sóc asperger deixarà de ser un acte de valentia. Molt bona tasca Carles.