Etiqueta: curiositat

Publicat a

Curiositats sobre l’asperger #43

Text de la imatge: Fem servir l’humor com a mecanisme de defensa.

També el fem servir com a forma de comunicació, per a relacionar-se amb els altres. Però no sempre és adequat, i pot portar molts malentesos i molts problemes socials.

Per què ens passa? Doncs quan no tens les habilitats socials que tenen la resta i no has pogut aprendre-les, improvises i tires d’altes eines. Continua llegint «Curiositats sobre l’asperger #43»

Publicat a

Curiositats sobre l’asperger #40

Text de la imatge: tenim un to de veu monòton.

Això em porta problemes i malentesos socials: la gent del meu voltant no sap quan estic parlant en serio o de broma, si estic trist o content, si estic satisfet o enfadat, etc.

Té els seus avantatges: Continua llegint «Curiositats sobre l’asperger #40»

Publicat a

Curiositats sobre l’asperger #39

Text de la imatge: Som bastant malparlats.

Utilitzem moltes paraules malsonants, insults o paraulotes.

Els motius són varis: Continua llegint «Curiositats sobre l’asperger #39»

Publicat a

Curiositats sobre l’asperger #38

Text de la imatge: No ens agrada que ens facin fotografies.

Tampoc ens agrada massa fer-nos fotografies, ni que això pot variar segons la persona.

També ens podem trobar casos que és tot el contrari, per exemple amb un abús o amb una sobreexposició fotogràfica (i no per precisament per un excés de llum).

I quan ens fan fotos, sempre fiquem la mateixa cara (per dir-ho d’alguna manera).

I tu, t’agrada que et facin fotos?

 

Publicat a

Curiositats sobre l’asperger #37

Text de la imatge: Som literals, i tenim un llenguatge literal.

Aquesta és una de les característiques més conegudes dels aspergers.

La literalitat afecta en diferents àmbits:

  • Literals a l’hora de parlar, comunicar-se i expressar-se.
  • Literals en interpretar el que ens diuen.
  • Literalitat en entendre les frases fetes.
  • Liberals a l’hora de llegir.
  • Dificultats a l’hora d’entendre frases fetes, acudits, sarcasme  o la ironia.
  • Etc.

Per si sol no és un problema greu, però a vegades porta a confusions i malentesos.

 

Publicat a

Curiositats sobre l’asperger #35

Text de la imatge: Som molt perfeccionistes.

Es diu que: massa d’una cosa bona no és bo.

En el cas que ens toca: el perfeccionisme és positiu. Permet fer les coses ben fetes, millorar, aprendre, etc.

Però amb excés pot ser bloquejant. Per exemple pot portar a no iniciar tasques per què és difícil fer-les perfectes, o pot eternitzar una tasca simple per voler-la fer perfecta. Continua llegint «Curiositats sobre l’asperger #35»

Publicat a

Curiositats sobre l’asperger #34

Text de la imatge: Ens costa (o no sabem) dir que no.

No sé el motiu, però és una constant que he vist a molts aspis. No sabem dir que no, sobretot en situacions socials.

Potser influeix la falta d’habilitats socials, la falta d’autoestima, o no voler perdre una oportunitat.

Per què creus que ens passa?

Publicat a

Curiositats sobre l’asperger #32

Text de la imatge: Mirem als peus o a terra al caminar.

Possibles causes:

  • La falta de propiocepció.
  • Que ens hem entrebancat moltes vegades.
  • Per evitar mirar als ulls a les persones que ens anem creuant.

Se t’acut alguna causa més? I tu, mires a terra al caminar?

 

Publicat a

Curiositats sobre l’asperger #31

Text de la imatge: Podem ser molt sarcàstics, i a la vegada no entendre el sarcasme dels altres.

I si li afegim el to de veu monòton i que ens ho prenem tot de forma literal i personal, malentesos assegurats!

Publicat a

Curiositats sobre l’asperger #30

Text de la imatge: Els aspergers tenim disfluència o petit tartamudeig al parlar.

No se sap exactament el motiu, però algunes possibles causes poden ser:

  • La disfunció executiva, que fa que el cervell no planifiqui i ordeni correctament les paraules per dir-les.
  • L’ansietat social, que provoca que estiguem més nerviosos al parlar amb altres persones.
  • La falta de filtres i/o discriminació dels sentits, que fa que ho sentim tot mentre estem parlant i ens costi més concentrar-nos amb el que estem dient.

De fet, jo sempre havia pensat que “el cervell m’anava més de pressa que la boca”.

PD: disfluència existeix o m’ho he inventat?