Mites sobre l’asperger #2

Text de la imatge: “No mirem als ulls”.

Realitat: naixem sense l’habilitat de mirar als ulls, però ho podem aprendre!

Encara hi ha persones (i psicòlegs) que pensen que si mirem als ulls, ja ens descarta del diagnòstic d’asperger.

La realitat és que, els aspergers, no naixem amb aquesta habilitat innata com els neurotípics, però al llarg dels anys alguns aspergers ho podem aprendre a fer o com a mínim a fingir-ho. 

També hi ha aspergers que ho han perfeccionat tant que miren als ulls amb aparent normalitat/naturalitat.

En tots els casos, ens costa un gran esforç fer-ho.

Personalment he après a fingir-ho, quan realment miro al voltant dels ulls. Però és quelcom conscient, he de pensar “ara toca mirar als ulls”.

Sols miro als ulls a persones que conec molt o que tinc molta confiança, i quan ho faig m’aporta poca informació i m’és incòmode. I com més cansat, nerviós o estressat estic, menys puc mirar als ulls o fer veure que miro als ulls.

Màscares

Per l’Instagram la Rut pregunta:

rut.cusco: A mi em fa dubtar el tema de les màscares, ens la posem o ens mostrem tal com som? Suposo que hi ha moments per tot però trobar l’equilibri a mi em resulta extremadament esgotador…

Doncs cada cop ho tinc més clar: no hem de portar màscares, ens hem de mostrar tal com som.

No se m’ocorre cap motiu per portar màscares, però uns quants en contra de portar màscares: Continua llegint «Màscares»