Respostes concretes a preguntes concretes #3

Em pregunten/comenten:

Hola, Sóc mare de nen d 9 amb diagnòstic de tea lleu i tdh. Si q te fixacions concretes, però no aprofundeix en res, mai va més enllà quan la font del seu interès requereix un mínim d concentració. Tema q em preocupa no. 1 Tema q em preocupa no. 2: sovint s’enfada amb nosaltres, els seus pares. Ens parla malament, i està sovint també crispat amb/contra nosaltres. Cosa q complica la convivència a casa, ens estressa a tots, inclòs ell, tan sovint com una enfadada al dia. Crits i to elevat, incòmode, evidentment. Et sona això? Tha passat a tu? Tens idea, veient-ho desd “dins” de q podem canviar o fer q no fem?? Anem a terapia a l’Utae. Ens ajuden, però crec q ens falta alguna cosa, és com si anéssim a cegues….si ens pots aportar alguna cosa nova t’ho agrairia. Tb em faria gràcia qe algun dia poguessis parlar amb el Max, el meu fill. Milt gràcies i moltes felicitats per la feina feta!! Pensar q el Max podria fer el q tu fas, em tranquilitza. I plego, qe no acabaria mai de parlar amb tu, del Max. Gràcies.

Abans de començar, volia fer un comentari sobre el TEA lleu.

El lleu no descriu com els TEA (o aspergers o autistes) veiem el nostre TEA, sinó com els neurotípics ho veuen. El “lleu” sol venir acompanyat d’una minimització del TEA i/o dels símptomes. Amb el lleu normalment s’oculta que la persona ha fet una feina brutal per semblar “lleu”.

A més, al DSM V, el manual diagnòstic que es fa servir per diagnosticar de TEA, no es parla de “lleu” (de gravetat) per enlloc, sinó de nivell d’ajuda. Hi ha 3 nivells d’ajuda en el TEA: nivell I, II i III. Els aspergers, seríem TEA nivell 1 (cosa que és equivalent a dir que necessitem poca ajuda).

Tornant a les preguntes, anem per parts: Continua llegint «Respostes concretes a preguntes concretes #3»