Respostes concretes a preguntes concretes #3

Em pregunten/comenten:

Hola, Sóc mare de nen d 9 amb diagnòstic de tea lleu i tdh. Si q te fixacions concretes, però no aprofundeix en res, mai va més enllà quan la font del seu interès requereix un mínim d concentració. Tema q em preocupa no. 1 Tema q em preocupa no. 2: sovint s’enfada amb nosaltres, els seus pares. Ens parla malament, i està sovint també crispat amb/contra nosaltres. Cosa q complica la convivència a casa, ens estressa a tots, inclòs ell, tan sovint com una enfadada al dia. Crits i to elevat, incòmode, evidentment. Et sona això? Tha passat a tu? Tens idea, veient-ho desd “dins” de q podem canviar o fer q no fem?? Anem a terapia a l’Utae. Ens ajuden, però crec q ens falta alguna cosa, és com si anéssim a cegues….si ens pots aportar alguna cosa nova t’ho agrairia. Tb em faria gràcia qe algun dia poguessis parlar amb el Max, el meu fill. Milt gràcies i moltes felicitats per la feina feta!! Pensar q el Max podria fer el q tu fas, em tranquilitza. I plego, qe no acabaria mai de parlar amb tu, del Max. Gràcies.

Abans de començar, volia fer un comentari sobre el TEA lleu.

El lleu no descriu com els TEA (o aspergers o autistes) veiem el nostre TEA, sinó com els neurotípics ho veuen. El “lleu” sol venir acompanyat d’una minimització del TEA i/o dels símptomes. Amb el lleu normalment s’oculta que la persona ha fet una feina brutal per semblar “lleu”.

A més, al DSM V, el manual diagnòstic que es fa servir per diagnosticar de TEA, no es parla de “lleu” (de gravetat) per enlloc, sinó de nivell d’ajuda. Hi ha 3 nivells d’ajuda en el TEA: nivell I, II i III. Els aspergers, seríem TEA nivell 1 (cosa que és equivalent a dir que necessitem poca ajuda).

Tornant a les preguntes, anem per parts:

1- Els interessos restringits, són una característica habitual de l’asperger (TEA), de fet, es considera un dels trets necessaris en el diagnòstic.

El meu consell és que busquis coses noves que li interessin el suficient per aprofundir-hi, que segur que n’hi ha moltes. Ni que segurament no seran les mateixes que els agrada als companys de classe.

Aquí un llistat de les meves preferides: programació, videojocs, matemàtiques, enigmes, jocs de taula, laberints, etc.

2- Crispació, també és una altra característica comuna. A mi em passava sovint, de fet encara em passa.

El que he observat amb els anys, és que hi ha dies que estic més crispat, més irascible, o que m’enfado més, etc. del que és habitual en mi. Quan em passa dic que estic “més asperger”. I cal dir que les persones del meu voltant també ho noten!

També he descobert quins són els motius que em fan estar “més asperger” o tenir dies “més asperger”. El llistat és llarg, ja en parlaré un altre dia, però són coses com ara:

  • Els sorolls repetitius.
  • Les llums fortes.
  • Els canvis a la meva rutina.
  • Haver dormit poc, un mal despertar.
  • La roba que apreta o que “pica”.
  • Que no em surti alguna cosa que he de fer.
  • Que m’interrompin quan estic concentrat.

Qualsevol cosa d’aquestes per si sola no sol ser motiu per estar “més asperger”. Ara bé, al llarg del dia vaig sumant, vaig acumulant estímuls. Fins que hi ha un moment que el meu cervell peta, i es torna “més asperger”.

La solució és evitar aquestes coses: evitar els sorolls repetitius, evitar la roba que apreta o que “pica”, evitar les llums fortes, evitar els canvis de rutina, etc.

En resum, com més a gust estic amb el meu entorn, menys crispat estic. I al revés, com més estímuls, més canvis, més sorolls, etc. més crispat estic.

I potser li passa el mateix al Max. Prova d’eliminar les coses que li provoquin sobreestimulació, canvis, etc. I a veure si millora.

3- Les teràpies, els psicòlegs, terapeutes, etc., és quelcom molt personal. El que a una persona li funciona, a un altre pot no servir-li de res, i al revés.

En el meu cas, vaig passar per 6 psicòlegs diferents per poder trobar la persona que em pot ajudar.

No estic dient que deixeu la teràpia, però si creus que “falta alguna cosa”, pots buscar alternatives, altres opcions per complementar, etc.

4- Max: tots els aspergers ens en sortim, amb millor o pitjor sort. Però tots aconseguim tirar endavant. El problema sol venir per les expectatives (que en parlaré ben aviat, que ja tinc una entrada preparada sobre el tema), que no les solem complir.

Sobre que el Max em conegui, per mi cap problema! Només cal organitzar-ho :-)

2 Replies to “Respostes concretes a preguntes concretes #3”

  1. El nostre cervell (el d’alguns almenys perquè la neurodiversitat és la tònica també entre els TEA) PROCESSA:

    1) MOLTA MÉS INFORMACIÓ que els NT

    2) Com que processa estímuls sensorials, emocionals, intuïcions, continguts intel·lectuals, estímuls socials…que pels NT són inconscients o ignorats, HO FA A UN ALTRE RITME perquè el cervell treballa de forma integrada i ha de digerir la informació que li arriba.

    3) Processa la informació EN DIFERIT perquè ens sobrecarreguem i per això necessitem més períodes de descans i aïllament i també per això tenim INTERESSOS RESTRINGITS (no podem tocar masses tecles perquè les toquem molt més a consciència…)

    De jova notava la contracció del meu cos a l’interactuar amb persones, lògicament el sistema nerviós s’esgota en un cercle viciós: t’explota el cervell perquè processes massa informació i alhora estàs crispat pel mateix motiu.

    Quan vius entre NT tens l’expectativa de funcionar com ells i fas esforços sobre-humans per ser “normal” però és un miratge, vas buscant el llac d’aigua a l’horitzó i en el camí pateixes assedegat en soledat i et deshidrates! doncs aquest llac no existeix.

    Hem d’acceptar la nostra diferència i que l’accepti i entengui el nostre entorn més proper. Autoacceptació i no falses expectatives.

    PD Per baixar el to del nostre sistema nerviós sense prendre ansiolítics els banys calents relaxants poden ajudar. Ideal una banyera amb jacuzzi a casa!

  2. Com a mare de un “tea lleu” ho fico aixi perque com be dius es una expressio edulcorada que no es preocupi perque li sembli que en Max no te interesos específics si que els te jo pensava que el meu no els tenía tampoc, ara te 11 anys pero I tant que els te sobretot lo que que sigui electronic, videojocs, comics, series pero a vegades no ho veiem perque al principi Quan os miren fent aquestes coses pensem que esteu perdent el temps, en Quan Als tons de veu I “males contestacions” se que es difícil pero no es contra nosaltres sovint no reguleu el to de veu Quan el meu ho fa li explicó li dic aquest to de veu vol dir… Per la resta o aquesta expresió si la dius tot I que per tu no per la resta vol dir… I amb el temps ho va regulan val la pena tambe tinc que dir que jo li vaig explicar que la seva manera de veure les coses era diferent I que a vegades tindria que adaptar-se a la resta dels mortals sempre fem broma li dic aixo en el teu idioma per la resta aixo es d’aquesta altre manera I Bueno funciona, gracies Carles per el teu blog

Deixa un comentari