Hipersensibilitat – Pell

Avui obro una sèrie d’entrades sobre la hipersensibilitat, començant per la pell.

La hipersensibilitat de la pell m’afecta en diversos aspectes:

Sensibilitat a algunes peces de roba, etiquetes de la roba, roba ajustada, etc. La solució és fàcil: evitar les teles que piquen, tallar les etiquetes, i comprar roba amplia. Els cinturons em són incòmodes, la solució també és fàcil: tirants!

No m’agrada el contacte físic, que em toquin. Sobretot en algunes parts del cos, que m’és molest.

Però el pitjor de la hipersensibilitat és que tinc una al·lèrgia/intolerància/sensibilitat a alguna cosa, segurament a algun producte químic. I és manifesta amb picors generalitzades i molt fortes per tot el cos.

En els atacs més forts la pell se’m ficava tota vermella i les picors eren tals que no podia viure amb normalitat. M’impedia descansar, dormint o concentrant-me. I no hi havia res que m’ho calmés.

Ara recordo que d’adolescent el meu entorn es queixava de què sempre em rascava molt certes parts del meu cos. I les peces de roba em duraven molt poc, ja que amb poc temps es feien forats a les parts que em rascava.

Vaig anar a diferents metges. El dermatòleg m’enviava a l’al·lergòleg. I l’al·lergòleg m’enviava al dermatòleg. Semblava una pilota de tenis, però sense resultats.

En un dels atacs forts que vaig tenir, tenia tant malestar que a la desesperada vaig decidir provar amb un esprai nasal que tenia per l’al·lèrgia al pol·len/àcars (sí, també). I la picor va parar al cap de mitja hora.

Encara no sabia d’on venien, però com a mínim podia alleujar les picors, ni que fos com matar mosques a canyonasus.

Durant uns anys, vaig anar controlant les picors amb l’esprai nasal. Fins que me’n vaig cansar i vaig tornar al metge que em van canviar l’esprai per pastilles antihistamíniques. Me n’havia de prendre una al dia, per sempre … quan el prospecte deia de no prendre més de 15 dies seguits.

Vaig decidir que me la prendria sota demanda, quan començaven les picors, em prenia una pastilla. Va resultar que em prenia una pastilla cada 2 i 3 dies. I així vaig estar uns anys.

Fins que vaig fer un canvi d’habitatge, i a la casa nova vaig instal·lar un descalcificador, amb el qual deien que no feia falta fer servir suavitzant per la roba. 

I sense adonar-me, vaig deixar de prendre les pastilles per les picors.

Però aleshores vaig tenir un problema d’olors amb la roba, i vaig tornar a fer servir el suavitzant. Els problemes de les olors no van marxar, i a més  van tornar les picors!

Aquí ja vaig, per fi, lligar caps. Probablement tenia una al·lèrgia al suavitzant de la roba o a algun producte del suavitzant.

La solució va ser fàcil: deixar de fer servir suavitzant per la roba.

Amb el temps em vaig anar donat compte de què em passava amb altres productes ‘químics’ que estan en contacte amb la pell: sabor corporal, xampú, desodorant (que en parlaré després), etc. També vaig descobrir que el tabac (passiu) m’empitjorava les picors.

Vaig tornar al metge de l’alegria, i em va fer una bateria de proves pels productes químics més habituals, i van sortir totes negatives. Em va dir que tenia pell atòpica i que fes servir productes de farmàcia.

Però, el suavitzant de la roba fa una funció (ni que sigui mal feta), que és eliminar les males olors. Així que vaig decidir buscar una alternativa, i la vaig trobar: el vinagre blanc (de neteja). Ajuda a matar les olors de la roba.

Com deia abans, en altre producte que em provocava malestar i picors són els desodorants. Em provoquen picors i malestar a les aixelles durant hores. A més l’olor del suavitzant també em provoca malestar (sí, la majoria de desodorants fan molta olor). La solució que he fet servir durant tota la meva vida és molt simple: no fer-ne servir!

Però siguem realistes, a vegades fa falta el desodorant! Sobretot a l’estiu o quan se sua molt. Quan vaig descobrir el vinagre blanc, vaig pensar: si ajuda a eliminar les (males) olors de la roba, potser també funciona amb mi? Vaig buscar i vaig descobrir que hi havia gent que ho feia servir de desodorant natural. Vaig ficar una mica de vinagre blanc amb aigua i llimona en un flit flit, i el feia servir de desodorant. Era molt efectiu, eliminava les olors corporals, i el més important: no em provocava cap reacció adversa. L’únic problema era que els primers minuts després de ficar-lo feia una mica d’olor a vinagre.

Fa poc (un any més o menys) vaig descobrir que el bicarbonat també és feina servir per eliminar les olors. Bàsicament el que fa és matar els bacteris que generen les olors. Així que vaig decidir provar, i el resultat va ser espectacular. Eliminava les olors completament, durava més que el vinagre blanc, i sense l’efecte secundari de fer olor de vinagre uns minuts. Des d’aleshores que faig servir bicarbonat (del de cuinar) com a desodorant. Me’n fico una mica després de la dutxa a les aixelles (quan encara estan humides) i ho mata tot (les olors). Natural, saludable, sense efectes secundaris, i barat!

M’ha costat uns quants anys, però ara ja sé on està el problema. Ara quan tinc picors és perquè probablement hi ha algun canvi i/o un producte (químic) nou al meu voltant. La solució és detectar quin i eliminar-lo o canviar-lo. M’ha passat amb roba, xampú, sabor, etc.

I com ja he dit, una altra solució és fer servir productes naturals, alternatius.

Solucions per a NT

  • No jutgis si una persona es rasca.
  • Evita els productes que poden provocar sensibilitat a la pell.

Solucions per a Aspergers

  • Com a suavitzant de la rova: vinagre blanc de neteja.
  • Com a desodorant: bicarbonat de cuina.
  • Evita ambients carregats de fum.
  • PD: i feu servir desodorant sigui natural o artificial!

5 respostes a «Hipersensibilitat – Pell»

Deixa un comentari