Parella II – Primera cita

Segueixo amb la sèrie d’entrades sobre parella i asperger.

En l’entrada anterior sobre la parella vaig introduir el tema de les dificultats de  tenir parella sent asperger.

Però abans de tenir parella, s’ha de conèixer una persona i s’ha de tenir, com a mínim, una primera cita! I com no, els aspergers tenim moltes dificultats en aquests dos primers passos. Continua llegint «Parella II – Primera cita»

Teràpia (Octubre)

Avui ha estat un dia intens de teràpia, ja que teníem molts fronts/temes oberts i alguns temes han portat a altres!

Primer ens hem ficat al dia, i hem parlat del documental “Peixos d’aigua dolça”, i m’ha preguntat la meva opinió. En resum, el documental va estar bé per explicar l’autisme clàssic o de Kanner, però es va quedar molt fluix per explicar el que és l’asperger i la invisibilitat de l’asperger. Personalment, m’hi vaig veure molt poc reflectit. De fet, només em vaig sentir reflectit amb el noi que surt uns segons i que parla del Tinder 

M’ha sorprès veure que ella pensava com jo sobre el documental! Hem estat parlant del tema, i de per què ha passat això. També m’ha dit que quan va sortir el noi del Tinder li va recordar a mi.

I d’aquí hem passat a parlar de cites, de buscar parella, de parelles. En resum, de les dificultats que tinc com a asperger per trobar parella (ja en parlaré un altre dia, que és un tema llarg).

També hem parlat de si explicar o no explicar al teu entorn que ets asperger, i de les amistats (un altre tema llarg i difícil).

Per acabar, hem estat treballant les emoticones amb un exercici que havia d’escollir emoticones per a diferents situacions.

I la majoria els veiem diferents! I concorda, perquè són moltes persones que m’han dit que faig un sobreús o mal ús de les emoticones. I ha estat curiós comprovar-ho en persona.

Em sembla que ja ho he comentat abans, però em va molt bé fer teràpia. Poder parlar de qualsevol tema sense sentir-me jutjat. Poder explicar les dificultats que tinc sense que es minimitzin. I sobretot, que la psicòloga entén i coneix el que li explico.

A més em dóna energies per continuar, és com una mini empenteta que m’ajuda a tirar endavant, que em recorda que algunes coses les he de seguir treballant per millorar-les. Perquè si no, m’és fàcil de tornar a caure en la “rutina”.