No tinc clar si és per culpa de la falta de propiocepció o per l’alexitímia, però he descobert que no tinc:
No tinc gana: menjo perquè toca, perquè és l’hora, per ansietat, o perquè sí. I si no menjo, per exemple perquè estic concentrat i m’he oblidat de fer un àpat, tampoc tinc gana.
No tinc pipí (ni popo): em puc passar hores i hores sense anar al bany. No conec la sensació de tenir pipí. Fins que estic a punt d’explotar, que aleshores tinc malestar i/o dolor directament.
No tinc set: igual que amb la gana, bec perquè toca, perquè estic menjant o per ansietat. Molts cops em passa que estic deshidratat o pel contrari, he begut massa aigua i tinc peixos a l’estómac.
No tinc sensació d’estar tip: així que si tinc menjar al davant, puc menjar sense parar, fins que em senta malament.
També us passa?
43 anys. TEA, asperger, autista, TDAH, dislèxia, discalcúlia, …
Enginyer tècnic elèctric, Enginyer industrial i Enginyer informàtic.
Professor de secundària i programador de videojocs/webs.
Diagnosticat amb TEA el 2018, TDAh el 2021.
A mi em passa amb la set i anar al wc. Amb la gana puc tenir gana i no menjar pq em fa mandra cuinar i menjar una galeta o també que si no menjo m’entra son i m’adormo.
Si. Crec que té relació no només amb la manca de propiocepció i l’alexitimia sinó amb la dificultat per canviar de tasca.
https://www.neurologia.com//noticia/7032/observan-conexiones-cerebrales-mas-prolongadas-en-adultos-con-autismo
La funcionalitat diferent del cervell involucra moltes coses.
Vaja! Ets la primera persona amb la que comparteixo lo de la gana!!! Sempre m’ha cridat l’atenció que puc passar un dia sencer o més sense menjar i no tinc sensació de gana. Em passa quan estic molt a gust i relaxada passant el temps fent coses que m’agraden. Menjo per ansietat i…, també em trobo que, mentre hi hagi menjar puc anar menjant i no tinc oa sensació d’estar tipa, p.e. en àpats familiars o dinars amb amics o o companys de feina: sóc com un pou sense fons!
La verdad es que cada post que escribes en tu blog me deja más alucinada, parece que describes las situaciones que dia a dia vivo con mi pequeño aspie y a la vez me ayudas a entenderlo mucho más.
Muchas gracias por dar visibilidad a lo invisible.
Estic observant que em passa més quan tinc el to del sistema nerviós més alt de l’habitual.