Habilitats socials (II) – Dificultats

Ara ja sabem que són les habilitats socials, i com deia en l’entrada anterior, els aspergers no tenim aquestes habilitats socials innates com tenen els neurotípics.

Però això no vol dir que siguem asocials, o que no vulguem relacionar-nos o tenir amics. El problema és que no sabem com fer-ho!

I és quelcom que als neurotípics els costa d’entendre. Quan tens una habilitat innata, que no saps que la tens i que la dónes per segura, no s’entén que una altra persona no tingui aquesta habilitat.

Tampoc és fàcil d’explicar. Com expliques que no saps quan parlar en una conversació? O que tens problemes en les relacions socials?

Així que torno al llistat d’habilitats socials que vaig fer l’altre dia, però aquest cop, comentat:

  • Saber escoltar: a causa de la disfunció executiva i/o a la hipersensibilitat sensorial, ens costa estar pendents en una conversa, i si el tema no ens interessa, ja és missió impossible.
  • Iniciar conversacions: literalment, de què li parlo ara jo?
  • Saber mantenir una conversació. Això és mentida, els aspergers sabem portar una conversació …. si el tema ens interessa i ens deixen parlar a nosaltres!
    • Saber quan és el teu torn per parlar: no hi ha manera, i mira que ho intento! Sempre penso: ara ja ha acabat, ja puc parlar … i zas, no havia acabat, i per tant tallo (per enèsima vegada) a l’altra persona.
    • No interrompre les altres persones: la impulsivitat ens fa que quan ens passa una cosa pel cap ho hàgim de dir, al moment. Ni que l’altra persona estigui ocupada.
  • Saber portar les converses socials (banals i poc interessants): ja ho he dit tot, banals i poc interessants.
  • Preocupar-te per les altres persona: tinc una amiga que sempre em diu “Sé que no t’interessa una merda, però et vull explicar com estic”. I jo, com a bona persona, l’escolto!
  • Mantenir el contacte amb els amics/coneguts: això no sabia que em passava fins que vaig descobrir que era asperger. Com us ho feu els neurotípics? Les meves coneixences/amistats sempre s’acaben diluint.
  • Saber donar les gràcies: és quelcom que sempre se’ns oblida!
  • No dir coses de forma impulsiva: en dues paraules im-possible.
  • Utilitzar un llenguatge apropiat amb l’interlocutor: a tothom parlem igual (de bé o malament) siguin amics, familiars, desconeguts, o primer ministre.
  • Saber quan dir o no dir segons quins comentaris o acudits: sempre acabo ficant la pota :-(
  • Adaptar-se al grup: les nostres rutines i/o manies no ens deixen adaptar al grup. Té la seva part bona, és més difícil que caiguem a la pressió de grup.
  • Saber fingir: a vegades, s’ha de mentir i dir que alguna cosa t’ha agradat ni que sigui mentida, però normalment ens n’adonem unes hores o dies més tard.
  • Saber demanar un favor: senyalar l’objecte que vols compta com a demanar favor?
  • Saber elogiar el que està ben fet: veus, això ho porto molt bé! Quan faig alguna cosa ben feta, sempre m’elogio.
  • Saber queixar-se: els aspergers som coneguts per queixar-nos per tot, tot el dia!
  • Saber expressar els sentiments: però, es pot fer això?
  • Saber rebre una crítica: torno a escriure la frase del Sheldon Cooper: “Don’t you think if I were wrong I’d kwow it?
  • Saber dir que no: els aspergers abans de dir que no ens inventarem excuses i/o justificacions, o intentarem que sigui l’altra persona que digui que no.
  • Resolució de conflictes: quin conflicte?? si l’altre és lerdo, és el seu problema!
  • Saber demanar perdó: els aspergers no tenim mesura! Podem demanar perdó desenes de vegades al dia, quan la majoria de vegades no fa falta. La falta d’habilitats socials fa que tinguem inseguretat i acabem demanant perdó per tot. Això sí, quan hem de demanar perdó de veritat, no en som conscients i no ho fem!

Però com deia, a molts aspergers ens agrada i volem socialitzar. Així que hem suplit les mancances en les habilitats socials amb molt de treball, a base de processos conscients, d’anàlisis, d’assaig/error.

Això ens suposa que hem d’estar sempre atents, analitzant com actuen les altres persones, analitzant els teus actes i com reaccionen els altres. I aquest és un dels motius que els aspergers quedem esgotats quan tenim esdeveniments socials.

Solucions per a NT

  • Ajuda a la persona asperger a integrar-se al grup.
  • No esperis que l’asperger faci el primer pas o que porti la iniciativa.

Solucions per a Aspergers

  • Explica les teves dificultats a les teves coneixences perquè et puguin ajudar.
  • Evita grups grans, millor en grups petits.
  • Deixa’t ajudar i aconsellar en els temes socials.

3 respostes a «Habilitats socials (II) – Dificultats»

  1. Fa anys, una amiga meva m’estava explicant una cosa que li havia passat i quan vaig començar a parlar, em va tallar: “prou! No vull que analitzis el que m’ha passat, no vull que em donis solucions! El que vull d’una amiga és que m’escolti, que em consoli, que estigui al meu costat”. Em vaig quedar força estona compungida fins que li vaig dir “ho sento, és que no ho sé fer, això”.

    (Fa poc que sé que tinc Asperger, i no en tinc el diagnòstic oficial)

    1. M’ha encantat l’aportació! Ja que és el que sempre acabo fent jo de forma inconscient: analitzant el que m’expliquen i aportant solucions.

Deixa un comentari

A %d bloguers els agrada això: