Els meus interessos especials – Adolescència

Avui us porto el segon post sobre els meus interessos especials. En l’anterior vaig parlar de la infantesa, i avui entro de ple en l’adolescència.

Un altre cop he intentat ser breu, però no ho he aconseguit. Aquests temes són massa interessants per a resumir-ho molt.

Adolescència

Amb l’adolescència van augmentar i es van magnificar els meus interessos especials, i no sé què hagués fet sense ells!

Lectura

Amb els anys vaig passar dels còmics als llibres. I com que tenia molt de temps lliure, vaig poder llegir molt. Per què el temps que els nens de la meva edat dedicaven a socialitzar, jo el dedicava als meus interessos especials, i durant molts anys va ser la lectura.

Llegia el que m’obligaven a l’escola, però també em buscava la vida per aconseguir-ne. Recordo que en aquella època, m’escapava a la Llibreria Adserà, a comprar llibres amb els meus estalvis. O anava a casa del meu tiet a què em deixés llibres.

Entre tots els llibres que vaig llegir, alguns em van marcar. El primer que recordo especialment va ser “Diari d’un jove maniàtic” (i ara entenc perquè).

També recordo amb especial interès dos llibres: “El Hobbit” i “Los niños del brasil”.

Detectius

Però els meus llibres preferits eren els de detectius, els llibres de misteri.

En una de les múltiples escapades a la Llibreria Adserà que explicava abans, vaig descobrir una col·lecció de llibres de Sherlock Holmes (encara recordo a on i a quina estanteria de la llibreria estaven, perquè m’hi vaig passar moltes hores). Amb el temps me’ls vaig anar comprant i llegint tots. M’enganxaven, i el Sherlock Holmes va passar a ser el meu ídol d’adolescència.

I quan vaig acabar amb tots els llibres del Sherlock, vaig començar amb llibres d’altres detectius, principalment Agatha Christie i Perry Mason.

Però la meva obsessió amb els detectius va anar més enllà. Jugava a fer de detectiu, a fer les meves pròpies investigacions. Fins i tot em vaig fabricar un “kit de recollida” d’empremtes dactilars amb mina de llapis, un pinzell i cel·lo.

De fet, de gran volia ser detectiu privat, i en l’època d’escollir estudis, va ser la meva segona elecció d’universitat després d’enginyeria elèctrica (on vaig entrar).

I l’admiració pel Sherlock Holmes perdura en l’actualitat. Per exemple, em vaig llegir i tinc tots els llibres per triplicat: en català, en castellà i en anglès. He vist (múltiples vegades) la sèrie clàssica del Jeremy Brett, la sèrie de la BBC del Benedict Cumberbatch, pel·lícules clàssiques del Basil Rathbone o del Peter Cushing, l’spinoff Murder Rooms: The Dark Beginnings of Sherlock Holmes, etc.

Per cert, sabíeu que es diu que el Sherlock és/era Asperger? Ja ho desenvoluparé un altre dia!

Calculadores

A l’institut vaig començar a fer servir calculadores científiques/gràfiques/programables, i se’m va obrir un món.

En poc temps van començar a ocupar gran part del meu temps, i les calculadores van passar a ser la meva mà dreta, literalment. 

Les feia servir en els estudis, m’ajudaven a resoldre els exàmens, exercicis i pràctiques o directament feia petits programes que me’ls resolien. Però també les feia servir en el meu dia a dia, d’agenda, per jugar, en l’oci, etc.

Vaig aprendre a programar, de forma autodidàctica, per les calculadores, i vaig fer els meus primers videojocs.

Però comencem pel principi:

Casio FX 7700GB

La primera calculadora programable que vaig tindre, va ser la Casio FX 7700GB, que vaig heretar, quan jo feia COU (16-17 anys), del meu germà, i va ser l’inici de l’interès especial per les calculadores.

Amb molta facilitat vaig començar a fer-la servir, i en no res ja li treia molt de suc, per exemple per resoldre els exercicis de matemàtiques de COU.

Vaig començar a fer els meus primers jocs, en recordo dos: un Kiriki (joc de daus) i un Goril·la (joc de disparar a l’enemic, mitjançant equacions de segon grau).

Però de seguida la calculadora se’m va quedar petita, no podria fer tot el que jo volia, ja que tenia molt poca memòria i la programació (sobretot de la pantalla) era molt limitada.

Així que abans d’acabar COU vaig aconseguir que em compressin una nova calculadora (pensant amb l’enginyeria). I no sé com, va caure a les meves mans la HP48G.

(Hewlett-Packard) HP48G

Quan la Casio ja no donava per mes, la vaig canviar per la HP48G, una calculadora de veritat. De fet era com un ordinador de butxaca (abans que existissin les pdas, tauletes o els mòbils).

Podies instal·lar programes (i jocs) a través d’un cable sèrie. Els primers programes que vaig trobar van ser de casualitat en un CD que regelaven en una revista d’informàtica. A la revista també deien que a Internet (que estava als seus inicis) se’n podien trobar més, i hi havia comunitats d’usuaris de la calculadora. Però no sabia ni que era ni com entrar-hi (com han canviat els temps).

Tenia la necessitat de més informació, de més programes, així que durant l’estiu abans d’entrar a la universitat, vaig demanar a un cosí meu que treballava a la universitat perquè em deixes connectar a Internet i buscar coses de la calculadora. Vaig estar unes quantes hores a internet, descarregant programes per la calculadora: editors de textos, agenda, formules, jocs, etc.

I per culpa de la HP48G vaig demanar a casa que fiquessin Internet. Això em va permetre conèixer i relacionar-me amb altres “amants” de les calculadores (amb alguns d’ells vaig arribar a quedar en persona).

Però la HP48G només tenia 32KB de memòria, no ampliables de sèrie. Dic de sèrie perquè a Internet vaig descobrir que es podia ampliar la memòria obrint la calculadora i canviant el xip de memòria amb un soldador. De fet vaig ajudar diverses persones d’Internet a fer-ho.

Com deia, 32KB de memòria, molt poca  pel que jo volia/necessitava i de seguida (pocs mesos) se’m va quedar petita (un altre poc). En entrar a la universitat vaig aconseguir que me la canviessin per la seva germana gran, la HP48GX.

HP48GX

La GX era exactament igual que la HP48G, però amb 128KB de memòria en comptes de 32K, i amb la possibilitat d’ampliar la memòria amb targetes de memòria.

La calculadora va passar a ser el meu tot, la portava tot el dia amb mi. Perquè us feu una idea, en aquella època per mi la HP48G/GX va ser el que per ara molta gent serien els telèfons mòbils: agenda/contactes, programes, jocs, oci, socialitzar, etc.

Però a diferència dels mòbils actuals que van amb bateries, la calculadora anava amb piles (3 piles AAA), que amb l’ús que feia de la calculadora (diverses hores al dia), em duraven molt poc. Així que vaig obrir la calculadora i la vaig modificar per poder-la connectar a un transformador de corrent (també fet per mi), d’aquesta manera com a mínim quan estava a casa no gastava piles.

El mateix em va passar amb les targetes de memòria de la calculadora. Eren extremadament cares, costaven més que la mateixa calculadora. Així que amb l’ajuda d’Internet i d’un professor d’electrònica, em vaig construir la meva pròpia targeta de memòria.

Als exàmens i pràctiques la feia servir per realitzar tots els càlculs, i en dir tots, vull dir tots, inclús les sumes més simples les feia amb la calculadora (no em podia fiar de mi per culpa de la meva discalcúlia). També realitzava programes que em resolien els exercicis de forma més ràpida i/o per comprovar si estaven bé.

Aquesta calculadora era la més utilitzada a l’enginyeria. Quan els companys de classe tenien dubtes sobre la calculadora, sempre venien a mi a què els ajudés.

Vaig aprendre a programar amb els diferents llenguatges que es podia programar la calculadora HP48: (User) RPL, SYSRPL, i assemblador.

Al llarg del temps, vaig fer múltiples modificacions, programes i jocs per la calculadora.

Per exemple, vaig fer el meu propi sistema operatiu de la calculadora per modificar les parts que no m’agradaven i per afegir-li funcionalitats.

També, durant un estiu, vaig fer un programa que traduïa tota  la calculadora al català, més de 10.000 missatges traduïts manualment!

Com deia abans, gràcies a les calculadores vaig començar a interessar-me per internet, i també vaig fer amistats (o coneguts), ja que vaig descobrir que a Internet hi havia una comunitat molt gran d’usuaris de la calculadora de tot el món.

I per poder compartir tots els programes que feia i els meus coneixements, també vaig aprendre, de forma autodidàctica, a fer pàgines Web.

Aquesta va ser la meva calculadora, el meu món durant molts anys. De fet, encara la tinc, ni que ja no la faig servir tant com en aquella època. Això si, al mòbil quan haig de fer càlculs faig servir l’emulador de la HP48GX per android en comptes de la calculadora cutre del mòbil.

 

I ja m’he enrotllat prou i molt per avui. Ja només queda l’època d’universitat i la d’adult, que seran més breus, ho prometo!

Suposo que ja us esteu fent una idea del que és, del que representa un interès especial?

Deixa un comentari