Curiositats sobre l’asperger #26

Text de la imatge: A vegades no escoltem perquè estem ocupats en pensar que direm després.

O perquè ens ve una idea al cap, perquè sona una cançó, perquè passa una mosca volant o per qualsevol altre cosa.

2 respostes a «Curiositats sobre l’asperger #26»

  1. Carles, compte amb les “curiositats”, perquè o bé jo també sóc asperguer, o bé són coses amb les que els neuroavorrits coincidim en gairebé el 100%. Això podria conduir a algú que no ho és a pensar que pot ser-ho. Tampoc seria greu, però potser li “mal-serviria” d’excusa per no haver de corregir determinades actituds o comportaments qüestionables (estic pensant en adolescents “listillos” que poden llegir-te).

    Potser abans de publicar una “curiositat sobre l’asperguer”, assegura’t que només aplica a aquest col·lectiu, o canvia el títol de la secció a “curiositats sobre mi” (i aquí entraria tot el que tu vulguis). Perquè tu, a banda d’asperguer ets persona humana, i moltes coses que dius al blog – especialment les curiositats – són pròpies dels humans, siguem asperguers o no.
    O qué sé jo, posa un “disclaimer” ben gran i clar indicant que les curiositats sobre l’asperguer no són exclusives i també poden ser aplicables als neurotípics (però llavors ja no serien curiositats de l’asperguer :P).

    Un blog d’aquestes característiques implica una gran responsabilitat… així que potser cal ser més curós en alguns apartats que poden semblar més “lleugers”. En d’altres ja veig que t’has documentat àmpliament ;)

    Salut!
    PD: ja ens diràs per quan deixes la celebració postposada de l’aniversari :)

    1. Un “problema” que hi ha amb l’asperger, és que no tenim cap característica pròpia i exclusiva nostre. Qualsevol característica (o símptoma o curiositat o dificultat) que podem tenir els aspergers, també el pot tenir qualsevol altra persona. Qualsevol característica, sense excepció. A més, tampoc hi ha cap característica que tinguem tots els aspergers. Això fa que sigui difícil explicar que és l’asperger.

      El que diferencia als aspergers dels neurotípics, és la quantitat de característica. Per exemple, imaginem que fem un llistat de totes les característiques de l’asperger, en sortiran uns 200 o 300. Els aspergers tindran entre 90% o 95% d’aquestes característiques. En canvi els neurotípics, només en tindran entre un 0 i un 10% de totes les característiques.

      També és diferent la “gravetat” de les característiques. Per exemple la curiositat d’aquesta entrada: “A vegades no escoltem perquè estem ocupats en pensar que direm després.”. Segurament passa també a molts neurotípics, però dissimulen i les altres persones no ho noten. Però l’asperger, per culpa de la impulsivitat (una altra característica/curiositat/símptoma de l’asperger) acabarà interrompent per explicar la ximpleria que li ha passat pel cap, i l’altra persona s’enfadarà amb l’asperger (true story). I així com totes les característiques.

      Per acabar, sobre els “listillos”, ja vaig amb compte amb el que dic i com ho dic. I faig molt èmfasi amb l’important que és anar a teràpia i buscar ajuda per millorar amb el que es pugui.

      PD: finde que ve!

Respon a Carles Cancel·la les respostes