El cap de setmana passat vaig anar a veure l’obra de teatre Neu, i avui us porto la ressenya:
Companyia: KamaleoniK
Guió i Direcció: Bernat Muñoz
Intèrprets: Isabelle Pasa (Tea), Raquel Fresno (Ada), Maria Colom (Zoe).
(mini) Sinopsis:
L’obra tracta de dues germanes: l’Ada (Neurotípica) i la Tea (TEA o Asperger), la relació que tenen entre elles i amb la seva mare, la Neu. No diré més de la història, per no fer espòilers.
A partir d’aquí, malgrat intentar no explicar la història en si, pot ser que hi hagi algun petit (o gran) espòiler, esteu avisats!
Ressenya:
En començar l’obra, no puc negar que vaig pensar: “Uf, un altre cop els estereotips de sempre”.
Però per sort l’obra va més enllà, i ensenya molts altres aspectes, no tan coneguts, del TEA. Perquè l’obra se centra en la Tea i el seu TEA. Ens mostra el seu dia a dia.
I malgrat que cada persona TEA és diferent, durant tota l’obra no vaig parar de veure’m reflectit, una vegada i una altra, en la Tea. Entre això i que i l’obra és dramàtica, anaven aflorant les emocions de dins meu, i em va costar aguantar-me les llàgrimes.
El que més m’ha agradat:
- Durant l’obra es veu la, a vegades difícil, relació entre els germans quan un d’ells és TEA i l’altre neurotípics. No és fàcil la vida del TEA, però tampoc la dels germans NT. Que sovint han d’ajudar al germà amb dificultats, i es poden haver sentit ignorats enfront del germà amb més necessitats. A l’obra es veu clarament reflectit aquest fet.
- Que es fes la mare de la Tea també amb TEA, sense els estereotips clàssics, però amb moltes característiques TEA.
El que menys m’ha agradat:
- Com ja he dit abans, em va donar la sensació que alguns estereotips estan molt exagerades. Potser no calia marcar-los tant. Ni que entenc que la societat encara necessiti això per entendre que és el TEA.
- La Tea no segueix totes les normes. Quan els TEA som coneguts per ser molt rígids amb les normes, i per seguir-les (massa) al peu de la lletra.
Conclusions
- Bona interpretació de les 3 actrius.
- Temàtica TEA: es tracta el tema TEA amb profunditat, amb naturalitat i delicadesa.
- L’obra és una bona metàfora de les dificultats que ens trobem molts aspergers (TEA) en el nostre dia a dia.
- Fins ara, quan es tractava el tema TEA, només es mostrava una petita part de l’espectre: nens amb autisme clàssic. En aquesta obra ens mostren que els nens TEA creixen i es fan adults TEA, i que hi ha un TEA a part dels autistes clàssics.
Espero que aviat es pugui veure de nou per tot Catalunya!
I també m’agradaria que aviat se’n fes una altra amb diferents tipus de TEA.
Li dono 4,5 spinners de 5!
43 anys. TEA, asperger, autista, TDAH, dislèxia, discalcúlia, …
Enginyer tècnic elèctric, Enginyer industrial i Enginyer informàtic.
Professor de secundària i programador de videojocs/webs.
Diagnosticat amb TEA el 2018, TDAh el 2021.
Una resposta a «Ressenya: Neu (Teatre)»