1er aniversari del blog

El dia 7 de febrer, va fer un any de la creació d’aquest blog. Volia escriure una entrada però vaig anar enfeinat i no vaig poder. Així que ho faig ara.

La data també coincideix, i no és casualitat, amb la data que vaig descobrir que sóc asperger. Fa dos anys! 

Fa dos anys que sóc asperger … però sembla que ho hagi estat tota la vida! (broma i tal).

I com que m’agraden els números, aquí van algunes estadístiques:

  • 139 entrades (1 entrada cada 2,6 dies)
  • 12754 visites.
  • 3667 visitants.
  • Dia amb més visites; 17 octubre 2018 (314 visites).
  • 34 seguidors al blog.
  • 699 seguidors a Instagram.
  • 171 seguidors a Facebook.
  • 79 seguidors a Twitter.

I encara queda molt per dir i per fer :-)

Gràcies a tothom pel suport i els vostres comentaris, que em donen energia per seguir!

3 Replies to “1er aniversari del blog”

  1. Hola Carles, si em permets la franquesa,
    Donar-te l’enhorabona pel bloc i pel seu primer any de vida!!
    Crec que és un bloc didàctic, entenedor i divertit i sobretot, si em permets l’adjectiu, “tendre” per a una mare que el seu fill asperger està molt a prop de fer els 18 anys.
    Quan vaig descobrir el teu bloc, l’he recomanat “fervorosament” al meu fill , per cert, també blogger des de fa 6 anys, però no del tema del TEA. Hi ha molts dies que et llegim junts.
    Per descomptat que et queda molt per dir i per fer i estarem encantats de llegir-ho.
    Aprofito l’avinentesa per fer-te una pregunta, tot i que ja sé tens un apartat especial per això. En què creus que hagués pogut canviar la teva vida si el diagnòstic te l’haguessin fet de petit?

    “Els cinc anys li van diagnosticar la Síndrome d’Asperger… però em sembla que ho hagi estat tota la vida”, i deixa’m afegir: i per molts anys!! ;).

    Una abraçada i endavant!!

  2. Hola Carles felicitats !!! m’hai no et podras imaguinar el que ha estat per mi i l’Arnau descobrir el teu boc….el meu fill no tenia consciencia de que li pases res de diferent , i jo que si en tenia, no trobava cap resposta tot i que des de ben petit vaig remoure cel i terra per obrir portes …tota la seva etapa escolar va fer logopedia ,reforç de lectura, ja que com tu, tambe te dislexia…(que no es va descobrir fins a l’institut ) anava al spsicoleg i segons tot-hom no pasaba res fins que degut a tan insistir i moltes enraviades vam anar a parar a Osonament amb un psicoleg que aquet cop PER FI ens va enviar al CERAC de la Garriga on finalment va estar diagnosticat….a partir d’ara tirar endevant, acceptar-ho i mirar d’ajudal….es un proces mol dificil,actualment estem a Osonament i a l’asociacio d,Asperger d’aqui Vic…i un dia vaig descobrir el teu bloc i vaig cridar a l’Arnau que vingues i ho lleigis i finalment a part de la teoria que ja li havien comentat ,va dir ara si mama a mi em pasa aixo ..i aixo tambe …per primera vegada es va veure reflectit
    No ens coneixes , pero jo si et puc dir que mai sabras fins a quin pun ens has ajudat jo a entendrel i ell a descobrirse amb algu que es com ell i real no tota la informacio cientifica i la teoria
    Per tot aixo …nomes puc dir gracies Carles ,gracies de tot cor

Deixa un comentari