Text de la imatge: Ens solem aferrar molt a una persona.
Ens costa relacionar-nos, però quan ho fem ens solem centrar en una sola persona. Per exemple, a l’hora de fer coneixences i/o amistats.
Els motius poden ser varis:
Per nosaltres relacionar-nos amb altres persones ens suposa un sobreesforç. Per tant no és quelcom que puguem fer contínuament.
A més, és més simple i fàcil relacionar-se un a un, que en grup. Quan estàs amb una persona a soles els dos, és més fàcil veure i saber quan s’ha de parlar, que vol o necessita l’altra persona, etc. Com més perdones en el grup, la dificultat puja exponencialment.
El problema és que quan et centres amb una persona i aquesta desapareix, et quedes amb 0 amistats.
43 anys. TEA, asperger, autista, TDAH, dislèxia, discalcúlia, …
Enginyer tècnic elèctric, Enginyer industrial i Enginyer informàtic.
Professor de secundària i programador de videojocs/webs.
Diagnosticat amb TEA el 2018, TDAh el 2021.
El que provo de fer és anar rotant entre persones, per a no fer-me pesada. Però costa molt.
Que curios, sempre m’ha passat aixo, que les amistats sempre d’una en una… pero mai ho habia vist desde aquest punt de vista