Tancant el 2020

Ha estat un any molt intens en molts aspectes! I no em refereixo a l’obvi (la pandèmia), sinó en què per mi l’any va començar amb un excés de feina: el màster, les pràctiques del màster, les classes a l’institut (professor), el blog, les xerrades i altres.

Amb el confinament semblava que aniria a millor, però no va ser així i vaig tenir encara menys temps lliure.

Aprofito que s’acaba l’any per tancar alguns temes (i obrir-ne d’altres).

Xerrades

Aquest any 2020 tenia previst continuar fent xerrades sobre l’asperger. Diverses entitats s’havien interessat en què anés a explicar el meu punt de vista i la meva experiència personal sobre l’asperger.  Per mi era molt important, ja que fa falta molta difusió sobre el tema.

Desgraciadament va arribar la pandèmia i totes les xerrades previstes es van haver de cancel·lar. Malgrat tot, n’he pogut fer un parell en format telemàtic.

Espero que puguem reprendre les xerrades en persona aquest 2021! 

Blog

Comparat amb el 2019, aquest any no he estat molt prolífic al blog. No és per falta d’idees o de temes, sinó que m’ha costat trobar moments lliures i sense excés de feina per escriure tot el que volia.

Igual que amb les xerrades, espero poder tornar a agafar el ritme de publicacions aviat.

Institut (curs anterior)

Aquest punt serà ràpid. Va ser un curs molt dolent/per oblidar. Era el meu tercer any, el tercer centre que donava classes i no em vaig acabar d’adaptar ni de motivar al centre.

Al final de curs amb el confinament i l’excés de feina que portava, va fer que el meu rendiment se’n ressentís. És quelcom del que no em sento orgullós, però va servir com a aprenentatge.

Màster

El curs passat vaig fer el Màster de formació de professorat. Per mi era un tràmit, el vaig fer per obligació per poder seguir fent de professor.

Malgrat les minses expectatives que tenia, la valoració final del Màster ha estat molt positiva.

M’ho vaig treure tot a la primera i a “temps”. Fico les cometes perquè algun dels múltiples treballs em vaig atrapar per culpa de la disfunció executiva i vaig haver de fer ús del comodí de les adaptacions per TEA. De fet només en vaig fer servir una, la que em “permetia” demanar una pròrroga o entregar els treballs fora de termini.

A més, el Màster m’ha servit per conèixer un grup de persones molt maques que encara estem en contacte (i ho estaríem més si no fos per la pandèmia). També per aprendre sobre la docència i millorar així la feina de professor. I el més important, em va servir per conèixer l’institut on estic actualment, però no em vull avançar que ho explico al següent punt!

Pràctiques

Una part del màster consistia a fer unes pràctiques en un centre de secundària. He de reconèixer que em feien molta mandra! Ja portava 3 cursos fent de professors,  en paral·lel estava fent de professor, per tant no ho veia necessari. 

Vaig intentar (de forma molt vehement) que me les convalidessin. Però no va ser possible. Aleshores vaig demanar que me les deixessin fer al mateix centre que estava fent classes. Després de molt batallar-ho em van dir que si, però a última hora per culpa d’un malentès no va poder ser. Així que em van assignar d’urgència un altre institut.

L’atzar o el destí va fer que l’institut que em va tocar fos un institut innovador (treballen per projectes), petit, acollidor, amb les ments molt obertes, en resum: un institut on “passen coses”.

Vaig passar d’estar resignat a molt motivat amb les pràctiques! Va ser una experiència molt bonica i vaig tenir l’oportunitat d’aprendre molt del meu tutor a l’institut, dels companys de pràctiques i de tot l’equip docent en general.

La llàstima va ser que el confinament va arribar al mig del període de pràctiques, i vam haver de continuar amb les pràctiques de forma telemàtica.

Un cop acabades les pràctiques, la sorpresa va venir quan durant la setmana santa em va trucar la directora del centre, per demanar-me si m’interessava tornar al centre el curs següent!

La proposta em va fer molt feliç i òbviament no vaig dubtar en acceptar. El fet que em reclamessin, per mi va ser molt satisfactori i reconfortant. Em vaig sentir valorat (per tota la feina que vaig fer i per la meva tasca com a professor) durant les pràctiques i el més important:  em vaig sentir acceptat,  ja que sabien que sóc asperger (TEA).

Quedaria explicar l’inici de curs en el nou institut, però no em vull allargar més, així que ho faré en una altra entrada.