És el TEA una malaltia mental?

És l’asperger una malaltia?
És l’asperger una malaltia mental?
És l’asperger qüestió de salut mental?

La resposta no és fàcil, i no hi ha resposta única ni resposta bona. Tot depèn de qui li preguntis! Avui us porto la meva forma de veure-ho.

Personalment, veig clar que l’asperger no és una malaltia: som així des que naixem, fins que morim i no hi ha cura ni res a curar. I en això estaríem d’acord la majoria per no dir tots els asperger.

Amb la malaltia mental passa el mateix: si l’asperger no és una malaltia, tampoc hauria de ser una malaltia mental, oi?

Però així com si algú em diu que l’asperger és una malaltia contestaré dient que no, no em passa el mateix amb les malalties mentals. No em preocupa sentir que l’asperger és una malaltia mental, o que s’associï amb aquestes. Els motius són diversos:

  • La mateixa Wikipedia fica com a sinònims “malaltia mental” i “trastorn mental”.
  • El TEA és un Trastorn de l’espectre autista. Si ja ho sé, a moltes persones no els agrada la paraula Trastorn, ja en parlaré un altre dia sobre això. Però de moment el TEA és un trastorn (mental).
  • Els asperger necessitem molta ajuda en qüestions relacionades amb la salut mental. Tant pel mateix trastorn (per aprendre i millorar), com per les comorbiditats.
  • Moltes d’aquestes comorbiditats també són de salut mental: depressió, ansietat, TDAH, dislèxia, etc.
  • Els professionals que ens ajuden o que ens poden ajudar, diagnosticar,  són els especialistes en salut mental: Terapeutes Ocupacionals, Psicòlegs, Psiquiatres, etc.

Així que, personalment, no em molesta que quan es parli de malalties mentals o de salut mental es tingui en compte també el TEA. De fet, considero que és bo per nosaltres. 

Perquè si seguim minimitzant les dificultats i blanquejant l’autisme, serà més difícil aconseguir les ajudes que necessitem i l’empatia que demanem. Però això ja és un altre tema!

3 respostes a «És el TEA una malaltia mental?»

  1. Magnífica reflexió, Carles!
    De fet, els diccionaris més acurats no fan massa distinció (és a dir, és molt subtil la diferència que fan) entre malaltia, trastorn i condició!
    Per cert, no sé si saps que he publicat un segon llibre (el presentaré a Tarragona dia 11 de desembre) i justament hi he inclòs aquest aspecte (entre molts d’altres).

    Continua amb aquesta tasca preciosa i necessària que fas de divulgar i reflexionar sobre l’autisme!

    m

  2. Enhorabona per l’entrada Carles! Hi estic totalment d’acord. Dissabte dia 20 en directe tindrem al Carles en viu al Palau Bofarull de Reus. I el dia 11 al Teatret de Tarragona la Maria J.Portella, som uns privilegiats de tenir-vos aprop i poder aprendre de vosaltres.

  3. M ha agradat molt la teva reflexió Carles. Jo sóc Una persona de 51 anys amb TEA q no Ho consideró malaltia però con tu dius l ansietat i la depressió ens acompanya des de molt joves a causa del rebuig social o de poder conviure a un món laboral cada vegada més competitiu i poc solidari per part de la majoria dels treballadors.
    Que bé q hagis escrit un altre llibre María, jo tinc el primer i em va aportar molta información.

Respon a elisenda pascual Cancel·la les respostes

A %d bloguers els agrada això: