Sóc Asperger
Mite: “Els aspergers no tenen sentit de l’humor“.
Realitat: Em fa gràcia aquest mite, perquè sí que tenim sentit de l’humor (i molt), però és diferent dels neurotípics.
A vegades no entenem alguns acudits o bromes dels neurotípics. I al revés: la gent no entén el nostre sentit de l’humor.
El nostre sentit de l’humor sol ser “negre” o literal. I alguns aspergers inclús fem servir l’humor com a mecanisme de defensa o per relacionar-nos.
Ja tenim data i lloc per la tercera trobada Sóc Asperger a Barcelona! Falta acabar de decidir lloc (aix), però no patiu, quan estigui decidit ho ficaré en aquesta mateixa entrada!
Com a novetat i per petició popular, la trobada serà oberta a tothom, o sigui, per a aspergers i neurotípics!
Eps, que m’han fet una entrevista per la revista “Viu a fons”.
La podeu llegir al següent enllaç:
http://viuafons.cat/2019/07/13/asperger/
En l’article a més, es parla de l’asperger i de l’associació Aspercamp (de Tarragona).
Text de la imatge: Tenim (moltes) intoleràncies alimentàries.
Poden ser de diferents tipus:
Molts cops es confon algunes de les intoleràncies alimentàries en ser un llepafils o en manies, però no té res a veure.
En pròximes entrades ampliaré el tema de l’alimentació, i explicaré les meves intoleràncies alimentàries, que no són poques!
I tu, tens alguna intolerància alimentària?
La setmana passada vaig tornar a teràpia, i ara feia temps des de l’última sessió. I és que estan saturats, i no podrem seguir el ritme d’una sessió al més que fèiem.
Bàsicament ens vam ficar al dia, que hi havia molt a explicar. Aquests últims mesos se m’han ajuntat diverses coses, i no han estat fàcils. Va coincidir el mateix dia que vaig deixar els antidepressius amb què em va sortir una hèrnia cervical. Continua llegint «Teràpia (Juliol 2019)»
1908: Eugen Bleuler (psiquiatre Suís) va crear el terme autisme per descriure uns pacients esquizofrènics molt retrets en ells mateixos.
1926: Grunya Efimovna Sukhareva (psiquiatra Russa) va fer la primera descripció de l’autisme similar a com el coneixem ara. El seu article sobre l’autisme no va ser traduït a l’anglès fins al 1996. Continua llegint «Breu història de l’Autisme/Asperger»
Mite: “Tots els aspergers són diferents“.
Realitat: Totes les persones són diferents, inclosos els aspergers. Però a la vegada tenim moltes coses en comú i les característiques principals són les mateixes.
De fet, una de les coses bones que aporta el diagnòstic és saber que no estàs sol, que hi ha persones que el passa el mateix o que viuen igual que tu.
I cada veig més clar tot el que compartim, els aspergers, entre nosaltres, i la gran quantitat de coses que tenim en comú.
Evidentment sense oblidar que som persones, i que només per això ja som tots diferents.
Potser no cal insistir tant o ficar tanta èmfasi a dir que tots som diferents?
https://www.imdb.com/title/tt1828995/
La pel·lícula ens explica la història d’amor entre els dos protagonistes: la Nathalie (Audrey Tautou) i el Markus Lundell (François Damiens).
Però no és la història d’amor típica: el Markus és l’anti-prototip d’home, és l’últim home en la que s’hi ficaria cap dona. I (probablement) és asperger! Continua llegint «Ressenya: La delicadesa (La délicatesse)»
La setmana passada la meva psicòloga em va fer una proposta: si volia participar amb ella en una xerrada sobre TEA i les sèries de TV.
No m’ho vaig pensar 2 vegades i vaig dir que si, ja que s’unien dos dels meus grans interessos especials: asperger, i sèries de TV (que ja n’havia parlat anteriorment aquí al blog).
Text de la imatge: No ens agrada que ens toquin.
I això inclou:
En part és per la hipersensibilitat sensorial. Quan algú ens toca, després ho notem durant una bona estona, i és incòmode.
També influeix que no entenem les regles socials sobre el contacte físic, i tampoc ho veiem necessari!
Així, que abans de tocar-nos, pregunta si ens està bé o pel contrari si ens molesta!
PD: amb la parella solen haver-hi altres regles, però ja en parlaré un altre dia.