Som els aspergers solitaris?

La resposta és no. La majoria d’aspergers no som solitaris, els aspergers no som asocials.

De fet és tor el contrari: ens agrada la gent, ens agrada estar amb gent, ens agrada la companyia, etc.

El problema és que NO tenim les eines per fer-ho, no tenim les habilitats socials necessàries.

(Dis)-funció executiva

Avui escriure sobre la funció executiva i l’asperger, però en parlaré en primera persona.

Molts aspergers tenim problemes més o menys greus amb la funció executiva, encara que és un tema que se’n parla poc.

Tornant al tema, des de que tinc ús de raó, sempre he tingut problemes greus amb la funció executiva, o com ho dic normalment, sempre he tingut dis-funció executiva. Continua llegint «(Dis)-funció executiva»

Funció executiva II

En la entrada anterior vaig començar a parlar de la funció executiva. Avui us explico una petita història.

El viatge

NOTA: els personatges i fets de la historia són inventats, qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència.

La Carla és una noia que te alguns problemes amb la funció executiva. Un dia rep la trucada d’una amiga, que li diu per anar un cap de setmana de juny a una casa rural amb el grup d’amigues. A la Carla li encanta la idea, i li respon que si que aniran (ella i la seva parella). La amiga li explica tots els detalls: quins dies, on es fa, qui va, etc. Continua llegint «Funció executiva II»

Funció executiva

Avui us vull presentar les funcions executives, les quals, algunes persones amb asperger les tenim “dis-funcionals”.

Les funcions executives ens permeten planificar, organitzar i completar tasques. Poden ser tasques complexes o del dia a dia. Per exemple, les funcions executives et permeten entre d’altres coses: organitzar un viatge, un projecte de recerca, un treball per a l’escola o quelcom tant simple com preparar-te el dinar.

Definició formal:

Les funcions executives són un conjunt de processos que tenen a veure amb la gestió d’un mateix i els recursos per assolir un objectiu. És un terme general per a les habilitats neurològiques que impliquen control mental i autoregulació.

Però, quines són aquestes habilitats neurològiques? Ho explico en la pròxima entrada!

Edito: Segona part.

In & Out (ii)

El dia 15 de març, us vaig explicar que havia parlat amb el meu cap sobre el meu asperger. Però em faltava parlar amb el director, cosa que vaig fer ahir, i per sort va anar molt bé.

Malgrat jo estar molt nerviós, ho vaig plantejar amb total naturalitat: “T’he d’explicar una cosa, fa poc he descobert que sóc asperger, i crec que ho havies de saber. No afecta a la meva feina, però volia explicar-ho per evitar malentesos.”

Ell va veure que jo estava (molt) nerviós, i en tot moment va ser molt comprensiu, em va ajudar i tranquil·litzar. Em va dir que ells estaven contents amb mi, que no tenien cap queixa ni res dolent, i que no considerava que l’asperger fos important.

Així que aquest tema, l’asperger a l’entorn de la feina, està tancat de moment.

En pròximes entrades explicaré per que considero que és bo que l’entorn sàpiga que sóc asperger.