Imagina (per Judit Sabaté)

La periodista Judit Sabaté, que em va fer l’entrevista de la setmana passada, ha escrit aquesta columna pel diari Tarragona Digital que no puc estar-me de compartir-la:

Imagina sentir tristesa, felicitat, amor, odi, frustració, enveja o vergonya, però que no fossis capaç de reconèixer que allò que sents és tristesa, felicitat, amor, odi, frustració, enveja o vergonya. Imagina que no ets capaç de descriure com et sents. Imagina que no només no ets capaç d’identificar-ho en tu mateix, sinó que tampoc ets capaç de fer-ho quan és una altra persona està disgustada o trista. Continua llegint «Imagina (per Judit Sabaté)»

Coses que em provoquen ansietat

Text de la imatge

Coses que em provoquen ansietat

  • Arribar tard.
  • Coses que he dit fa 5 minuts.
  • Coses que vaig dir fa 5 anys.
  • Les persones que em toquen.
  • Estar rodejat de moltes persones.
  • Que em cridin.
  • Pensar que altres persones parlen de mi.
  • Els canvis.
  • Tota cosa que faig o que he de fer.
  • Qualsevol altra cosa.

I a tu, que et provoca ansietat?

Teràpia II – Presa de contacte

Com vaig explicar a l’entrada d’ahir, avui era el primer dia de teràpia. Tenia ficades moltes esperances, i de moment s’han complert!

Avui ha estat una presa de contacte, per conèixer-nos. M’han estat preguntant sobre el que necessitava, el que esperava. Els he explicat el que crec que he de millorar/treballar (els 4 punts que vaig explicar ahir): disfunció executiva, depressió/ansietat, problemes de son i manies/rutines.

A partir d’aquí hem estat parlant una mica de tot. M’anaven preguntant, i jo anava responent o explicant el que podia. Tant per les preguntes com pels comentaris, m’he adonat que sabien del que parlaven. Altres vegades m’havia trobat amb psicòlegs que sabien menys de l’autisme que jo, i era difícil poder treballar res. Aquest cop no m’ha fet aquesta impressió, i m’ha donat confiança!

Hem ficat més èmfasis en la disfunció executiva i en les dificultats per desconnectar el cervell. M’han preguntat com m’organitzava, si feia servir una agenda, llistes, etc. Però les agendes no em funcionen, t’has de recordar de mirar-les (ja en parlaré un altre dia d’això).

Ah, m’han ficat deures:

  1. He de fer un horari setmanal visual en una pissarra. Ha estat curiós, perquè m’ha donat la sensació que els feia cosa proposar-me això. Però cap problema, anava amb la ment oberta, i disposat a provar tot, per ridícul que pugui semblar.
  2. M’han proposat que segueixi un curs en línia de mindfulness.

I per acabar, hem quedat per la setmana que ve! I que cada dia/sessió anirem treballant una cosa diferent.

He sortit content, feliç, amb ganes de continuar, amb ganes de fer coses.

He sortit tranquil, he pogut parlar amb tranquil·litat i obertament, i el més important: sense ser jutjat ni qüestionat.

He sortit esperançat.

He sortit emocionat.

Teràpia

Demà començo teràpia.

Abans del diagnòstic havia anat a diferents psicòlegs (diverses vegades). Però cap va acabar de funcionar del tot. No sé si perquè no hi va haver connexió, perquè intentar arreglar les coses des del punt de vista neurotípic en una ment asperger no funcionava o per altres motius. La qüestió és que no vaig acabar de trobar l’ajuda que necessitava. Continua llegint «Teràpia»