Etiqueta: diagnòstic

Publicat a

Respostes concretes a preguntes concretes #8 – Estic perduda

La Berta pregunta a través del blog:

Hola Carles! No se per on començar. Tinc 39 anys i tota la vida he tingut problemes per a relacionar-me amb la gent, mantenir una relació, o inclús una feina. Casi no tinc amics i quan en tinc duren poc. Em sento sola i de vegades m’agrada, però fa anys que no se qui sóc i visc per agradar als altres. Si no és estrictament necessari puc estar inclús una setmana sense sortir de casa i cada vegada m’agrada menys la gent. Estic perduda. Sóc mare d’una petita de casi 4 anys i de vegades sento que no seré bona mare per a ella. No se que em passa, em sento incompresa i com si no encaixés enlloc. Què puc fer? Gràcies per llegir-me

Hola Berta!

T’entenc, m’he sentit igual (moltes vegades) al llarg de la meva vida, i sé que no és fàcil. De fet, és com ens sentim molts aspergers adults abans de ser diagnosticats. Continua llegint «Respostes concretes a preguntes concretes #8 – Estic perduda»

Publicat a

Respostes concretes a preguntes concretes #2

Avui responc a 3 preguntes diferents que m’han fet a través de la secció “Pregunta el que vulguis” del blog:

  • Com explicar a un fill que és asperger.
  • Com vaig descobrir que sóc asperger.
  • Com vaig conèixer la meva terapeuta.

Com explicar-ho

Hola Carles, El meu fill te 10 anys i esta diagnosticat d’asperger i de tdah. Encara no li hem explicat el que li passa,i m’agradaria saber com fer-ho. Algun sugeriment? Gracies.

Pregunta difícil, segur que hi han moltes respostes diferents. Jo contestaré amb el que diria jo, o el que és el mateix, el que m’hagués agradat que em diguessin a mi. Continua llegint «Respostes concretes a preguntes concretes #2»

Publicat a

Respostes concretes a preguntes concretes

De tant en tant, obro el blog i em trobo missatges com aquest, que m’alegren el dia:

Hola!! Queria darte las gracias por este blog. Me encanta lo que cuentas y cómo lo cuentas. Me está ayudando mucho a entender a mi hijo (… y a mi marido!) que con 11 años por fin hemos encontrado qué le pasaba. Y gracias a ello hemos encontrado también que le pasaba a mucha gente de la familia paterna… (su tia “era rara”, su hermano hace movimientos…) Quería hacerte algunas preguntas: 1. Mi hijo está siempre muuy cansado. Vuelve del cole agotado. Pero no solo del cole, en general, tiene como un cansancio general. Le hemos hecho montones de pruebas, tiroides, alergias… podria ser algo del Asperger? Algun consejo para ayudarle? Ahora con la preadolescencia, es peor aún. 2. Ahora mismo su unico punto de socialización es el cole. Va a un cole pequeño de una linea, y no ha sido fácil, le ha costado mucho la socialización. Me preocupa que si sigue teniendo problemas, sufra mucho. Le envié a judo de 1o a 6o, obligado, pero lo odia. También fue a un Cau 2 años, también lo odia (lo del campo, dormir fuera de casa…). Le he apuntado a clases de padel para que haga algo de deporte, y le gustan, pero solo hay otra niña y tampoco cumple el objetivo. Tienes algun consejo de dónde o que actividades podría hacer para abrir un poco el círculo? 3. Tiene muy baja autoestima. Aunque es un chico genial, es simpático, guapo, listo… no se que hacer, se infravalora muchísimo… 4. El diagnóstico no llega a la línea para ser considerado asperger (está justo debajo), pero el tiene muchos rasgos y sufre mucho. No podemos entrar en las asociaciones por eso. Algun consejo? bueno! ya tienes más temas aún para tu blog. De verdad muchísimas gracias. En serio, no puedes imaginarte lo que me aportas. no tiene nada que ver con un libro escrito por neurotípicos… supongo que te habrás planteado escribir un libro también verdad? porque tienes muy buen estilo, creo que lo harías muy bien. Una sugerencia: Podrías ponerte un nombre, aunque sea falso, para que podamos, no sé, personalizarte un poco? Podrías llamarte Albert, o Pau, yo que sé :-) Un gran abrazo, Elena

Primer de tot moltes gràcies, i m’alegro que et serveixi!

Passo a respondre punt per punt (o els que pugui). Espero no allargar-me molt, que toques molts temes. Continua llegint «Respostes concretes a preguntes concretes»

Publicat a

Ressenya: Peixos d’aigua dolça (en aigua salada)

Ahir vaig assistir a una de les preestrenes del documental “Peixos d’aigua dolça (en aigua salada)”, i us porto la meva primera impressió:

El documental és un magnífic punt de partida per començar a explicar a la societat el que és l’autisme.

Però l’espectre autista és tan ampli, que segurament faran falta més documentals perquè la societat acabi d’entendre que és realment l’asperger, i que els aspergers també som autistes.

Us animo a tots a què el veieu, ni que tingueu en compte que el documental explica la vida de dos autistes: en Marc de 10 anys i la Mariona de 23. I que malgrat que els dos són autistes, són TEA, comparteixen un diagnòstic i un documental, tenen una petita (o gran) diferència:

Continua llegint «Ressenya: Peixos d’aigua dolça (en aigua salada)»

Publicat a

Comorbiditats amb la síndrome d’asperger

La síndrome d’asperger no sol venir sola, normalment va lligada a altres malalties, trastorns, condicions, etc. Aquestes comorbiditats poden variar entre persones, ja ho diuen: si coneixes una persona amb asperger, només coneixes una persona amb asperger.

Continua llegint «Comorbiditats amb la síndrome d’asperger»

Publicat a

Teràpia II – Presa de contacte

Com vaig explicar a l’entrada d’ahir, avui era el primer dia de teràpia. Tenia ficades moltes esperances, i de moment s’han complert!

Avui ha estat una presa de contacte, per conèixer-nos. M’han estat preguntant sobre el que necessitava, el que esperava. Els he explicat el que crec que he de millorar/treballar (els 4 punts que vaig explicar ahir): disfunció executiva, depressió/ansietat, problemes de son i manies/rutines.

A partir d’aquí hem estat parlant una mica de tot. M’anaven preguntant, i jo anava responent o explicant el que podia. Tant per les preguntes com pels comentaris, m’he adonat que sabien del que parlaven. Altres vegades m’havia trobat amb psicòlegs que sabien menys de l’autisme que jo, i era difícil poder treballar res. Aquest cop no m’ha fet aquesta impressió, i m’ha donat confiança!

Hem ficat més èmfasis en la disfunció executiva i en les dificultats per desconnectar el cervell. M’han preguntat com m’organitzava, si feia servir una agenda, llistes, etc. Però les agendes no em funcionen, t’has de recordar de mirar-les (ja en parlaré un altre dia d’això).

Ah, m’han ficat deures:

  1. He de fer un horari setmanal visual en una pissarra. Ha estat curiós, perquè m’ha donat la sensació que els feia cosa proposar-me això. Però cap problema, anava amb la ment oberta, i disposat a provar tot, per ridícul que pugui semblar.
  2. M’han proposat que segueixi un curs en línia de mindfulness.

I per acabar, hem quedat per la setmana que ve! I que cada dia/sessió anirem treballant una cosa diferent.

He sortit content, feliç, amb ganes de continuar, amb ganes de fer coses.

He sortit tranquil, he pogut parlar amb tranquil·litat i obertament, i el més important: sense ser jutjat ni qüestionat.

He sortit esperançat.

He sortit emocionat.

Publicat a

Teràpia

Demà començo teràpia.

Abans del diagnòstic havia anat a diferents psicòlegs (diverses vegades). Però cap va acabar de funcionar del tot. No sé si perquè no hi va haver connexió, perquè intentar arreglar les coses des del punt de vista neurotípic en una ment asperger no funcionava o per altres motius. La qüestió és que no vaig acabar de trobar l’ajuda que necessitava. Continua llegint «Teràpia»

Publicat a

Xerrada Maria Portella – Com explicar l’autisme a la societat?

El cap de setmana passat va ser molt asperger. A part de la xerrada “Com és ser una persona amb TEA”, també vaig anar a la xerrada titulada “Com explicar l’autisme a la societat?” per part de la Maria Portella (autora de “Mundos Invisibles”).

L’objectiu de la xerrada era discutir de com, quan, a qui, explicar que el teu fill és autista, o si ets adult, dir que ets autista. Continua llegint «Xerrada Maria Portella – Com explicar l’autisme a la societat?»

Publicat a

Etiqueta

UN DIAGNÒSTIC NO ÉS UNA ETIQUETA!

Un diagnòstic és una eina que et permet obtenir ajuda, accedir a un tractament adequat i demanar suport.