Respostes concretes a preguntes concretes #10 – Condició

Bon dia Carles Voldria preguntar-te el següent: si una persona ha viscut la seva infantesa sense cap dels trets aspis acaba vivint amb les dificultats socials d’un asperger: aïllament, interessos restringits, rigidesa de pensament… i se sent autista de vocació. Pot ser considerada asperger? Sé que estic parlant d’un trastorn del neurodesenvolupament, però la característica d’aquests és que canvien amb l’edat. Puc haver nascut neurodivergent i ara ser asperger?

La teoria diu que no, no es pot néixer no asperger i tornar-s’hi. L’asperger i l’autisme és una condició de naixement.

Els símptomes NO et fan asperger. Ets asperger quan el teu cervell té una configuració (o la forma de treballar) asperger. I com que encara no han trobat la forma de veure-ho, fan els diagnòstics basats amb els símptomes.

Els símptomes no et fan asperger. De fet ens podem trobar persones que tenen molts dels símptomes, però que no són aspergers.
I per l’altra banda, ens podem trobar persones que no mostren cap dels símptomes, i que sí que són aspergers.

Així, que si durant la infantesa no hi havia cap dels trets característics, pot voler dir dues coses:

  • La persona no és asperger.
  • La persona no era conscient que tenia els símptomes.

Per exemple, recordo fa uns mesos una notícia al diari que parlava d’un nen que havia estat tancat en una habitació durant molts anys, i deien que això l’havia tornat autista. Doncs és un error, aquest nen tindrà un Trastorn per estrès posttraumàtic i molts traumes, que li poden provocar comportaments (molt) similars al d’un autista. Però aquest nen NO s’ha tornat autista.


Hola!. Quería hacer una consulta. ¿Por qué llamamos “trastorno” al Autismo?. Ser autista es una condición, no un trastorno. Los autistas o asperger no son “trastornados”. Los cerebros autistas tienen un desarrollo neurológico diferente, pero son cerebros normales, plenamente funcionales. Llamémoslo CEA (Condición del Espectro Autista) y no TEA. El lenguaje es importante para transmitir ideas. y el vocablo “trastorno”, en castellano o en catalán, es una mala traducción de “disorder”. Y suena fatal!. Un saludo!

En part tens raó, la paraula trastorn té algunes connotacions negatives, sobretot si mirem el diccionari. Ni que condició no està absenta de polèmica.

Aquesta polèmica no és nova, i es repeteix periòdicament amb la breu història de l’autisme, i les múltiples denominacions que hem tingut.

No ajuda a la comunitat o a la identitat de la persona que ens vagin canviant el “nom” (o el diagnòstic) cada poc temps. Hem passat de: esquizofrènia, autisme infantil, trastorn generalitzat de desenvolupament, síndrome d’asperger, TEA, CEA, i els que vindran.

Cada nom (diagnòstic) té els seus avantatges i els seus inconvenients, els seus partidaris i els seus detractors, i l’únic que fa és dividir la comunitat.

Jo personalment, prefereixo que no és canvi més el nom, i si s’ha de canviar, que sigui per unanimitat i ja per sempre (cosa que fins ara no ha passat).

Per acabar, no veig tan dolent “Trastorn”. És el nom que tècnicament i psicològicament a l’alteració de la “normalitat”.

Una resposta a «Respostes concretes a preguntes concretes #10 – Condició»

  1. Trastorn no m’agrada per que parla de desviació de la normalitat en sentit negatiu i pejoratiu. Condició em sembla més encertat i inclusiu, no implica cap desviació, cap referència a una suposada normalitat…

Deixa un comentari