Mite: “Els aspergers no volen amistats“.
Realitat: Igual que els neurotípics la majoria d’aspergers volem i necessitem tenir amistats, però no tenim les eines per fer-ho.
Ja és sabut per tothom (o ho hauria de ser) que els aspergers ens falten les habilitats socials innates. De fet és un dels símptomes o característiques principals de l’asperger.
Això provoca que tinguem moltes dificultats per iniciar les relacions. I quan ho aconseguim ve el problema de mantenir-les, que també ens costa molt.
Igual que els neurotípics, podem trobar aspergers que no vulguin relacionar-se o no vulguin amistats, però són una minoria.
El que ja no és tanta minoria, són els asperger que han desistit de provar-ho i/o que s’han conformat (de forma conscient o inconscient) en no voler amistats.
43 anys. TEA, asperger, autista, TDAH, dislèxia, discalcúlia, …
Enginyer tècnic elèctric, Enginyer industrial i Enginyer informàtic.
Professor de secundària i programador de videojocs/webs.
Diagnosticat amb TEA el 2018, TDAh el 2021.
Doncs aquí teniu a un, que sempre ha set o intentat ser sociable, però a base de rebre hosties, ha deixat el tema per impossible.
No em tanco a les amistats, pero es un tema que ja no hi poso el mes minim interes.